DE L'AMISTAT (SEGONA PART)

Al tall de l'entrada anterior, es demana un amic què és l'amistat, o millor dit, per a què serveix una amistat?

Al marge de criteris materialistes en què tot ha de tindre una funció, per a mi un amic és una persona amb qui tens prou confiança per a compartir bons moments, però també per a contar-li les penes que t'afligeixen en el dia a dia, sense cap voluntat de colgar-lo en misèria, clar. En aquest aspecte la diferència amb un psicòleg estaria que no hi ha una relació monetària pel mig i que el psicòleg sempre ha de tractar de donar ferramentes per a lidiar amb el problema o tractar de superar-lo. D'un amic no pots esperar que et resolga la vida perquè no té la formació necessària ni perquè és un oracle, però de vegades el simple fet de compartir una enrònia t'aconhorta i t'ajuda a portar-ho millor. Moltes vegades en compartir una cabòria amb algú altre m'he adonat que allò que em preocupava no és exclusiu del meu ésser i que a totes les cases hi ha qüestions. A mi personalment això m'alleuja, al contrari en una societat tan exposada a les xarxes socials, la idea que tenim a pensar és que la vida dels altres és sempre millor que la pròpia i no és així perquè hi mostrem sempre allò que volem que la resta veja, que no sol ser habitualment una part de nosaltres mateixa, sinó un fet extraordinari. 

Després d'amistats hi ha molts tipus i amb cadascuna mostrem una cara diferent perquè som polièdrics, per tant, t'ajuden a potenciar una cara de tu mateixa que d'una altra manera romandria tancada en una capsa. Així que en certa manera una amistat també et completa com a ésser humà, com ho faria una parella o un familiar. Però amb les parelles es comparteix casa i llit i la família no es tria, de manera que un amic seria com un tercer vèrtex d'un mateix.