WILLIAM BRODIE

Hui anem a oblidar-nos del surrealisme peruà i a retornar per uns moments a Escòcia. 

Des que vaig canviar les fredes aigües de la Mar del Nord per les turbulentes de l'Oceà Pacífic, els suaus turons escocesos per la imponent serralada andina i les plujoses terres d'Alba pel desert de Lima, moltes coses em quedaren per contar. En principi vaig considerar que ja no tenia sentit continuar parlant d'un país que ja formava part del passat, però després de reflexionar he decidit almenys publicar allò del qual ja tinguera esborranys.

                   --------------------------------------------------------------------------

Pot ser un carrer tan important en la vida d'una persona que el seu destí hi vaja lligat? Si parlem del Carrer Nou de Xàbia, segurament no, però si parlem de la Royal Mile d'Edimburg i de William Brodie, la cosa ja canvia. Prenguem la màquina del temps i viatgem fins al Segle de les Llums. No oblideu la perruca blanca, les sabates de taló alt i una confiança cega en el progrés per no desentonar! A meitat del segle XVIII Edimburg era la capital d'un regne sense rei, una petita població d'escassos 60.000 habitants que vivia bigarrada al voltant de la Royal Mile. En una d'aquestes cases va nàixer William Brodie un 28 de setembre de 1741.

Malgrat la seua grandària, era una ciutat boiant a les vespres de la revolució industrial en la qual es passejaven David Hume i Adam Smith. Pot ser, fins i tot conegueren William Brodie, li donaren la mà i intercanviaren una conversa filosòfica sobre la llibertat. Hume es lamentaria de ser un empirista en la ciutat dels fantasmes mentre que Adam Smith abominaria dels gremis i corporacions d'artesans. Brodie s'ofendria i tot, car ell formava part de la Corporació d'Artesans. Però com a President de la Càmera de Comerç mostraria interés per les seues idees sobre la llibertat de comerç. William Brodie era un membre respectat de la burgesia de la ciutat, es dedicava a la construcció i reparació de caixes fortes i entre els seus clients hi havia les persones més riques (òbviament els que a dures penes podien menjar un tros de pa en caure la nit no necessitarien els seus serveis).

Construir caixes fortes no era el treball somiat de cap xiquet. D'infant somiaria a navegar les illes del mar Carib o en ser cabaretera en el Berlín de la guerra, no podem saber-ho, però és clar que el seu ofici li oferia una posició avantatjosa a l'hora d'aconseguir uns ingressos extra. De dia era una persona honrada, però de nit es convertia en un lladre de guant blanc, ja que posseïa còpies de totes les caixes que creava i reparava. Fins i tot tenia una disfressa, jo imagine que semblant al de Cat Woman i un nom de guerra, Priscilla.

Per què necessitava tants diners? Tenen l'ambició i l'avarícia explicació? Al marge d'interpretacions filosòfiques, Brodie necessitava els diners per mantindre 5 fills, dues amants i el vici de la ludopatia. L'avarícia i els vicis creixen amb el temps i a poc a poc les necessitats monetàries s'incrementaren també de manera exponencial. Igualment s'expandia el negoci i hagué de buscar-se tres còmplices que l'ajudaren a mantindre netes les finances de la ciutat. Cap a 1786 decidiren fer el gran cop amb què pogueren retirar-se i decidiren assaltar l'oficina de recaptació tributària de la ciutat que es trobava també en la Royal Mile. Foren descoberts i un dels camarades, aprsesat. No tardà a cantar la traviata i els altres dos tingueren un destí similar. William Brodie va poder fugir de la ciutat.

En principi fugí a Àmsterdam, però en aquella època encara no existien els coffee-shops i decidí provar major fortuna als Estats Units, als que a penes 3 anys abans el rei d'Anglaterra els havia reconegut la independència. Somiava en obrir una cafeteria en alguna carretera perduda del mitjà oest en què les cambreres es desplaçarien en patins, una llar per a pròfugs de la justícia. Tanmateix ni tan sols pogué abandonar Holanda i fou capturat en el mateix port.

Després d'un llarg juí de més d'un any, l'1 d'octubre de 1788 (dos dies després del seu aniversari, per a què després diguen que els britànics no tenen sentit de l'humor) fou penjat en la forca, que es trobava també en la Royal Mile, ben a prop d'on havia viscut i havia desenvolupat les seues activitats delictives. Segons els rumors William Brodie havia construït la forca de la ciutat alguns anys abans, ironies del destí.

Una carrera tan brillant no podia haver acabat així. Al cap de pocs dies de la seua mort la gent començà a dir que Brodie havia subornat el botxí i s'havia col·locat un collarí de metall abans de pujar a la forca, fingí la seua mort i fugí. Segons uns, a Londres, segons els altres, a París. Ni uns ni altres coneixien Brodie, que decidí marxar a la terra de les oportunitats i perseguir els seus somnis. En una carretera perduda d'Indiana va poder muntar la seua cafeteria somiada. 

Cent anys després de la seua detenció, un altre edimburgués anomenat Robert Lluís Stevenson, s'inspirà en la seua vida per escriure la novel·la L'estrany cas del Doctor Jekyll i Míster Hyde. En l'actualitat podem trobar-hi el Deacon Brodie's Close, un carreró en què tenia el seu habitatge i taller de malifetes.