EPIFANIES

 Estic de vacances i el primer pensament que tinc cada dia en alçar-me és que em queda un dia menys per a tornar a treballar, així que després de pegar-li moltes voltes, ahir mentre caminava per la platja, vaig tindre una epifania. El que em molesta no és tornar a treballar, és tornar a la vida estressada que he tingut els darrers mesos. 

En setembre em vaig matricular al B2 d'italià de l'Escola Oficial en Benidorm i hi vaig dues voltes a la setmana, també em vaig matricular a l'A1 d'àrab per la UNED i no he d'anar enlloc, però també és una inversió de treball i com que no en tenia prou amb casa, el gimnàs, la faena, els gossos i els idiomes en novembre vaig decidir matricular-me en dues assignatures del grau d'Història de l'Art, així que com comprendreu, el temps em ve just per a arribar-hi a tot. 

Aleshores ahir, després de meditar-ho molt vaig arribar a la conclusió que vull recuperar el temps lliure. No vull més cursets, ni exàmens, ni històries. Vull avorrir-me davant la mar, llegir més, escriure i passejar. Estic cansat de què tot gire al voltant de ser productiu, d'este materialisme en què tot ha de tindre una finalitat, del sentiment d'ofegar-se per no arribar a tot, de la sensació d'haver de demostrar res i de col·leccionar cromos que sols aprofitaran per aempaperar la caixa.

De manera que abandone l'art, no em presentaré als exàmens. En realitat m'hi vaig matricular perquè volia aprendre'n més per a incorporar-ho a la meua faena i ja he aprés, he aprés molt, missió complida, però no em cal tot la parafernàlia dels estudis, d'ara en davant si vull aprendre alguna cosa, invertisc els diners en bibliografia especialitzada i au.

Amb això, ja guanye prou de temps i depenent de com isquen els exàmens d'italià parcials, si ixen malament també abandonaré eixe vaixell. La vida és massa curta per a viure ofegat i ja en vaig tindre prou, amb les oposicions.