ALGUNES PINZELLADES DE FINLÀNDIA

 Vull escriure algunes impressions que m’ha provocat Finlàndia, però sense esplaiar-me massa i deixant al marge el sistema educatiu, que ben bé mereix una entrada a part.

GASTRONOMIA

Pocs restaurants de cuina local i la majoria eren d’això que hom anomena “cuina internacional”. Fa poc vaig vore un mapa que dividia el nord del sud d’Europa també per esta qüestió. Al sud és més fàcil trobar llocs amb gastronomia local que al nord.

No he tastat gaires menjars típics, i això que el Duolingo me’n va fer aprendre. El salmiakki és una mena de regalícia amb gust de cassalla i els korvapuusti són uns rotllets de canella i cardamom que estan molt bons.

El café m’ha agradat perquè no és gaire fort, abunda el de cafetera de filtre tipus alemany i m’ha resultat curiós que enlloc et serveixen el café, sinó que hi ha una tauleta amb les cafeteres, el sucre, la llet, i cadascú se serveix al gust. No sé si es podia repetir, però no em vaig atrevir a provar-ho.

En general molt car. Un menjar prou senzill costa al voltant de 20 euros. L’alcohol també és molt car, un terç de cervesa costa al voltant de 3 euros la més barata. Sobre això, em va resultar curiós que sols es pot comprar alcohol entre les 10 del matí i les 6 de la vesprada i que els supermercats no venen alcohols forts. Hi ha molt de control, imagine perquè també hi ha hagut molts problemes vinculats amb l’alcoholisme. Els russos diuen dels finlandesos que travessen la frontera sols per a comprar vodka barat. De fet, als anys vint el partit socialista aconseguí prohibir la venda i consum d’alcohol, com als Estats Units comportà uns problemes de contraban i negocis il·lícits que dugué a abolir la llei.

GENT

Pel que fa a la gent, he sentit que soc massa nòrdic per a les societats mediterrànies i massa mediterrani per a les societats nòrdiques. M’ha sorprés vore multituds de gents i que no se sentira cap remor, com si estiguera veient una pel·lícula i algú haguera abaixat la veu. De fet, ja de tornada a Hèlsinki vaig tindre un xoc cultural amb un grup de valencians i catalans que bramaven per tot arreu.

Dit això, als finlandesos no els agrada xarrar per xarrar i consideren que si algú parla és per a alguna cosa. Per això, no són molt de les xarrades, ni de saludar desconeguts, ni agrair la gent pel seu treball.

CIUTAT

Sobre l’urbanisme, sols he pogut vore dos ciutats, Hèlsinki i Joensuu. Hèlsinki em va paréixer primer una ciutat lletja, grisa i plena de gent sense recursos que trencava la imatge de progrés que tenim al sud. A més estan obrant i tot pates per amunt. L’arquitectura em va recordar a la que sempre s’atribueix als països exsoviètics, brutalisme de formigó, racionalisme de formes pures. També és que el meu allotjament estava en una zona menys turística. Quan m’hi vaig acostar al centre històric la meua impressió va canviar, està tot més cuidat. Imagine que és com anar a València i acabar en qualsevol dels carrers perifèrics sense cap classe de personalitat i tots iguals.

Pel que fa a l’altre poble, Joensuu, és una població fundada a mitjans del segle XIX pel tsar Alexandre II, de manera que té un plànol hipodàmic, hi ha dos eixos axials, un que va de nord a sud i es talla en la plaça central i un altre d’est a oest a ambdós extrems dels quals se situen l’església luterana d’estil neogòtic i l’església ortodoxa d’estil bizantí-rus, respectivament. Em van sorprendre dos coses, que no hi havia gaire papereres o contenidors i no obstant els carrers estaven molt nets, i que les voreres eren de grava, com si estigueren a mig fer. Imagine que tindrà a vore amb el gel, que facilitarà la subjecció dels vianants.

 LLENGUA

Parlant de la llengua, de la qual també escriuré una entrada pròpia, el més cridaner és que l’anglés a penes troba espai a Hèlsinki, al contrari d’altres capitals europees que pensen que parlar anglés és una personalitat. Tota la informació apareix en finés i suec, malgrat que el suec sols el parlen un 5% de la població. Això sí, al principi em va costar fer-me entendre perquè per algun motiu amb mi no volien parlar en anglés i a la fi, el meu finés és molt elemental. Després vaig anar llançant-me a parlar, però no entenia què em deien i ha sigut una setmana de molts equívocs.

ORATGE

Tot i que esperava més fresc, a la fi ha sigut com un dia d’ací de primavera. Si feia sol, feia calor, si plovia primer feia fresqueta, però als moments la humitat provocava calor i si et llevaves la jaqueta, fred. Un malson. Els dies són efectivament més llargs, cap a les 23.00 encara hi havia claror i a les 04.00 ja clarejava. Per la nit passava calor perquè les cases retenen molt la temperatura i em feia nosa obrir la finestra pels mosquits. L'última nit la vaig deixar oberta i vaig dormir de categoria. Va ploure gairebé cada dia. Al sud de Finlàndia tenen un clima temperat mentre que en Joensuu ja és de transició al polar, en general per les característiques de temperatura i de precipitacions és continental amb una major humitat.