DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

Fa molt de temps que no et visitava, diari. Cap visita en 2012 i ara amb el nou any torne a tu i espere que no em rebutges, eres una mena de pare bíblic, ho recordes? aquell que tenia un fill pròdig. Guanya't llavors la beatitud! Com sempre et diré que han passat moltes coses i com sempre la mandra m'impedirà descriure-te-les totes.  L'últim que vaig escriure fou abans de marxar a Alemanya. Vaig endur-me una maleta carregada d'il·lusions i expectatives i a tu no et vaig dur. No fa falta que m'ho digues, expectatives... expectatives, ja sé que son la meua debilitat, sempre expectant. He tornat a tu pel consell d'un amic. Sincerament, no m'agradaves perquè sempre acabava omplint-te de dolor i amb eixe dolor em recreava. Tanmateix ell m'ha assegurat que tu has de ser la presó del dolor, que mai el deixaràs escapar, que tot allò que et diga t'ho guardaràs per sempre i jo podré caminar més lleuger. No et contaré res de les meues peripècies aleman...

Recorde que era un dia tard, ja era hora de tancar i en el supermercat ho estàvem arreplegant tot. De sobte algú picà a la porta de metall del magatzem. Jo vaig obrir i em vaig sorprendre en veure qui era. En vaig sorprendre doblement perquè tampoc m'esperava veure aquell allà i després de tants anys. Jo em trobava protegit per la portella d'alumini, d'alguna manera el meu cervell intentava crear una barrera, per crear distància i perquè ja no era hora d'entrar-hi. Volia dir-li: tu que fas ací? Però l'inoportú visitant, sense mitjançar paraula es va traure una pistola dels pantalons. Era una màgnum 357. Bé, realment no ho era, però és la meua història i els detalls els pose jo. Era una màgnum 357 que en traure-la a l'aire va brillar sota els rajos blavencs de la bombeta fluorescent. Impulsivament em vaig ajupir darrere la porta mentre m'aferrava a ella amb les dues mans. Vaig deixar caure tot el meu pes per tancar-la, però entre ella i el marc s'int...

Emblema de Carlemany, rei dels francs i llombards. Ja fa algun temps vaig escriure sobre les paraules catalanes manllevades a  l'àrab . Hui m'abelleix escriure sobre altres prèstecs, concretament aquells que anomenem germanismes, és a dir, que provenen d'una antigua llengua germànica (frànquic, protoalemany). Aquest trasvàs és el resultat sobre tot del contacte amb el món carolingi, donat que la zona dels Pirineus va formar part de la Marca Hispànica des de finals del segle VIII fins a meitat del segle IX, coincidint amb la vida de Carlemany i encara es va mantindre la influència dels francs fins a finals d'aqueix segle. El català encara tardaria en aparèixer (els textos més antics en català daten del segle IX-X) però en aquest moment d'influència carolingia, el llatí vulgar estava evolucionant cap al català i en aquest context es produeix l'arribada de moltes paraules que no existien en llatí.  Alberg > Herberge, feia referència a la tenda d...