DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

Cada vegada crec menys en el destí, en el fet que les coses ocórreguen perquè així estava predisposat i si en canvi, estic més convençut de la causalitat de la vida, de que les coses ocorren perquè són conseqüència d'una causa. Tampoc crec en l'axioma de que a les persones bones els passen coses bones i a les roïns roïns, principalment perquè l'empirisme ens demostra que no i en segon lloc definir que és bo i que és dolent queden dins de terrenys relativistes.  Certament és una postura molt desoladora, perquè ens deixa sols front a l'univers i en tenc perquè tenen tants adeptes les religions que venen més enllà, castic i recompenses i predestinacions. Per això de tant en tant també em concedisc algun caprici metafísic.  Aquesta història comença com solen començar moltes històries, un bucòlic matí de primavera, d'eixos en els què el cel és blau i les roselles són de color roig intens. Jo me n'anava a córrer i caminava de manera eixerida, com obliguen els...

Pitàgores va intentar de moltes maneres resoldre aquest enigma matemàtic, relacionar l'àrea d'un quadrat amb la d'un cercle. És un enigma irresolubre per a la ciència actual. Però a mi no m'interessa quadrar el cercle, jo vull trencar-lo, destruir-lo, entregar les seues restes als animals carronyers, cremar-les i escampar les seues cendres per l'univers. Perquè aquest cercle no és més que un ídem viciós, tancat, que no em deixa penetrar-hi, ni a mi ni a moltíssims de la meua generació.  L'equació és senzilla, o jo la veig així i he d'advertir que les matemàtiques i jo som com l'oli i l'aigua. Ningú està disposat a donar feina a aquells que per desgràcia no vam nàixer amb una experiència innata, com que no tenim experiència ningú ens dona treball i ningú està disposat a, etc.. Perquè treball hi ha, malgrat el que diguen, però aquest treball també està tot copat per els babyboomers que han oblidat la immensa sort que tingueren en heretar un conte...