DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

La vida és eixe croquis que dèbilment dibuixem i que l'ocasió i la casualitat omplen de detalls, dels llocs en els quals mai pensàvem acabar, les persones que no esperàvem conéixer, les coses que no se'ns havia ocorregut fer. Després de tornar d'Alemanya no sabia que fer amb la meua vida. Bé, fa anys que no sé que fer amb la meua vida i em dóna la sensació que duc molts anys improvisant i els que queden. Però eixe moment era especial, perquè era conscient de la cursa a cegues que anava fent. Era el moment d'un reciclatge professional de cara a obtindre majors perspectives laborals, així que després de sospesar moltes variables, vaig arribar a la conclusió que un any de reclusió monàstica, revivint els malsons del màster i a Encarna amb la seua espiral holística. Durant tot aquest temps no veia, o no volia veure la ciclòpia muralla de metacrilat que s'havia format al meu davant. Tot el que feia no servia per res. Tot el que feia eren els graons d'una escal...

Les 10.59, centenars de braços enfoquen les seues càmeres, els seus mòbils i les seues tauletes cap al cel, una marea asiàtica que vol capturar el moment i endur-se'l al seu país. Les 11.00. Una campana comença a sonar, s'obrin unes portes i comencen a desfilar unes petites figuretes autòmats: el rei, la reina, la princesa i dos soldats a cavall que s'enfronten per la seua mà. Acabada la justa apareixen els bufons i comencen a executar una dansa anomenada Moriskentanz , o Dansa dels Moriscos (probablement pels vestits a la morisca que duien els balladors). Estem en Marienplatz, el centre neuràlgic de Munic, la ciutat del Rei Boig, la Florència del Nord, la Capital de l' Oktoberfest .  Els orígens de la ciutat semblen poc clars. El seu nom fa referència a un monestir, de fet els italians la coneixen com a Monaco di Bavaria (tot i que aquesta no té casinos ni glamour francés). Alguns han volgut trobar altres interpretacions al nom, els més agosarats afirmen que el...

Aquest relat breu el vaig escriure fa uns anys per a un concurs. El premi eren uns bitllets d'interrail i el relat havia de desenvolupar-se en l'Estació del Nord de València. Evidentment no vaig guanyar i fa poc l'he trobat amagat entre els mil·lers d'arxius de l'ordinador.  París abans de la guerra, aquell matí de primavera grisenc la locomotora xiulava eufòrica anunciant a tothom la seua arribada després d'un llarg viatge. Molts viatgers anònims s'alcen i comencen a recollir el seu equipatge, tanmateix alié a tot aquell rebombori, un home roman perdut entre somnis amb el cap recolzat sobre el vidre humit. Entre el trontoll del vagó l'home somia i s'hi veu a si mateixa, amb els ulls cansats, arrossegant els peus per l'estació del Nord de València. Avança lentament entre la multitud congregada, homes, dones, xiquets, famílies senceres amb les seues escasses propietats guardades entre fardells i maletes desmanegades, s'amunteguen sobr...