DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

Bous, o t’agraden o els odies, però no pots romandre neutral, encara que el ben cert és que a mi em fan igual. En un context en què sembla que haurien de retrocedir aquestes festes de caràcter tan irracional, analitzem-ho fredament, la festa consisteix a veure un bòvid estressat corrent amunt i avall per una plaça i sent perseguit per homínids, en aquest context el lobby boero de Xàbia es demostra força poderós i ha aconseguit instaurar una nova festa de bous a Xàbia, de manera que ja no se’n fan, de bous ni una, ni dos, ni tres, sinó fins a quatre vegades a l’any.  A més a més,  si la tendència cívica era anar apartant-los a poc a poc del centre històric, per evitar molèsties als veïns i per allò d'un turisme de qualitat i blablabla, han aconseguit plantar-los de nou al bell mig del centre històric, apel·lant a la indiscutible argumentació de:  és que tota la vida s'ha fet aixina . Tota la vida equivaldria a cent/cent cinquanta anys, però bé, rieu-vos vosalt...

La senyora James supervisa el procés d'escriptura de Cinquanta Ombres d'En Grey Com de dura és la ciència! Exigeix molts sacrificis, si no, que li ho diguen a la pobra Marie Curie, assassinada pel seu propi descobriment, el radi. Ara bé, que és això en comparació amb haver de llegir-se Cinquanta Ombres d'En Grey? Preferiria la càlida abraçada d'una flassada d'angelagues i esbarzers abans que llegir una pàgina més perpetrada per la senyora E.L. James, si és que eixe és el seu vertader nom. Vaig voler llegir-me'l per a saber de què anava tot eixe fenomen mediàtic i no volia fer com els polítics, que ens recorden cada 24 d'abril que s'han llegit El Quixot malgrat que mai n'han oberta cap, de pàgina. El calvari no ha sigut llarg, afortunadament menys d'una setmana. Me l'he llegit prou ràpid, no perquè fora de lectura atrapant, sinó més ben aviat al contrari, perquè una pàgina llegida era una pàgina més a prop del final. Com quan te...

Per entendre la realitat d'un poble o d'un territori no sobra amb conéixer la història, el paisatge, la llengua, l'organització sociopolítica o econòmica, cal també saber l'altra cara de la moneda, eixes petites idiosincràsies, històries de poble, mitologia local sense les quals no es pot entendre una realitat. Per exemple, hom pot conéixer-ho tot sobre l'arquitectura local, saber tots els detalls del procés de producció de la pansa o ser capaç de dir totes les espècies que habiten el Montgó. Però que coneixeria sobre la Criminala? Sabria què és el Tossalet? Haurà anat mai a l'Octopus? Tindrà idea què representa el Nazareno en l'imaginari xabienc?  Como no es lo mismo contarlo que vivirlo...ui, m'he equivocat de programa. Per això intentaré fer una aproximació a Xàbia més enllà dels llibres, a peu del carrer.  Començaré per la A, la A d'anglés, o d'inglés  com es diu col·loquialment, o segons la Generalitat, la a d'engonals, eixa llengu...

Una de les coses que més gràcia, i fer gràcia és un eufemisme per cosa que més odie en el planeta i em fa bollir la sang,  em fa dels mitjans de comunicació, és que han de donar-nos la ració diària d'adoctrinament anticomunista: comunisme caca, Veneçuela caca, Cuba caca, xarxes socials caca, pensament crític caca. És com si el Mur de Berlín encara estigués en peu i Fukuyama no hagués escrit La Fi de la Història. Vivim en una mena de distòpia neocomunista , oh no. Com que els mitjans de comunicació, o mass media en guays, estan controlats per un grapat de mones que premen tecles a l'atzar, quan diuen comunisme no es refereixen a eixa filosofia vuit-centista marxista, sinó que ho simplifiquen i redueixen a un control ferm de la societat per part de l'Estat, en què els ciutadans no gaudeixen del lliure albir i estan controlats per unes forces violentes que monopolitza l'Estat. Una dictadura de pollosos, resumint. No obstant crec que nosaltres no estem millor, en aquest pa...