DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

Recorde una de les primeres vegades que hem vaig indignar, tindria 5 anys, era estiu i segons l'ordre normal de les coses estava de vacances, però em vaig quedar amb un pas de nas, en ser confinat en una guarderia que oferia servei estival. Podeu imaginar-ho, en una guarderia! però si havia acabat el primer any escolar i ara em forçaven a retrocedir en l'escala social, havia de tornar  amb els pàries de guarderia! El meu estupor era creixent al veurem allí, abandonat, amb unes reixes de color roig que em separaven del meu món, desposseït de les meues propietats. Passejava pel pati mentre intentava esbrinar com escapar d'allà, o en el seu defecte, trobar la fórmula que el temps passés ràpid així que sense adonar-me havia entrat en cèrcol traçat sobre l'arena del pati quan vaig sentir a l'esquena -eh, tu, baixa't del meu núvol! Vaig girar la vista i vaig veure un xiquet amb els cabells desfets, assenyalant-me amb el dit, amb gest amenaçador. Si el fet que un estr...

La vesprada feia tota la pinta de ser anodina, no podia sospitar-se que anés a passar res mínimanet digne del record, fora de la normalitat, al cap i a la fi,  la vesprada d'ahir era difícil de superar. Voreu, ahir a l'estacionament del supermercat hi havia un home barbut pidolant diners als clients que entraven i sortien. Al cap d'una estona, una senyora erigida en defensora de la moral pública, va vindre sufocada a dir que cridarem a la policia, perquè hi havia un hippy amb un ganivet increpant a la gent. La veritat és que de portes cap a dins i des de la meua privilegiada posició  jo sols podia veure un home brandant un ganivet, no escoltava el que deia, era com veure la tele amb la veu llevada, pots intuir el que està passant però no ho saps cert. Una de les dones afirmava rotundament que insultava la gent, una altra asseria que era un home foraster i que parlava una llengua estrangera, una tercera dona repetia que l'havia amenaçada. I entre tot aquest núvol de mit...

Perdoneu que ho diga però hui en dia els xiquets estan sobre protegits i malcriats. Context: supermercat en el què últimament passe la major part del meu temps; situació: xiquet què no sap estar-se quiet i es dedica a empinar-se sobre el carro fins que cau de cul, el carro a fer la mà contra una prestatgeria, algunes coses pel terra i la mare del xiquet esmentat histèrica. Què haguera fet una mare dels nostres temps? El xiquet s'ha fet mal i la mare li pega dos galtaes per a que torne a fer-ho. Què fa una mare avui en dia? Responsabilitza el carro, el supermercat i a dos ancianes angleses que miraven sense impedir l'accident. Això si, el xiquet pobret meu, no té la culpa de res. On vull arribar és que nosaltres teníem un quasi total grau de responsabilitat sobre les coses que fèiem, ens feríem? Si. Era greu? Si. Però la responsabilitat era nostra. Quin xiquet o xiqueta no ha intentat desafiar a la mort alguna vegada en la seua infantesa? Tots ho hem intentat, excepte els ...

Un dels últims llibres que he llegit és  "The Grass is Singing"  de l'escriptora britànica Doris Lessing. És una de les poques novel·les que he llegit últimament que m'ha agradat de veritat. La novel·la comença amb l'assassinat de la seua protagonista, la senyora Mary Turner, en una petita granja sud-africana, i a partir d'aquí viatgem des de l'inici de la història fins els fets que desencadenen l'assassinat. Però no es tracta d'una novel·la policíaca, aquí l'assassinat és un fet insignificant, a més es sap l'autor de l'assassinat des de la primera pàgina, el seu boy o criat domèstic africà. Però tampoc es tracta d'una novel·la sobre l'apartheid i la societat colonial britànica. Es més un viatge a la follia de la senyora Turner, com un ésser independent que empentat per les normes socials es llança als braços d'un granger i de la nit al matí canvia la vida urbana per una granja en mig de la sabana sud-africana mentre poc a p...

Per fi ha arribat agost i amb ell les hores extra: -extra de repetir el mateix -extra de "senyor Aitor acuda a su caja" -extra de rodar més que una trompa -extra del foc creuat entre dos bàndols -extra de tensió en l'ambient -extra de "pues esto en Valencia si que está" -extra de "pues no pienso pagar un céntimo por una bolsa" -extra de "yo soy un buen cliente" exijo "trato preferencial/no me cobres las bolsas y me importa un bledo lo que te manden" -extra de pagaments amb billetacos -extra de tensió perquè la caixa no quadra -extra de cames que deixes de sentir -extra de "pues Jávea cada vez está peor" -extra de "ponmelo en bolsas que para algo cobras" -extra d'un fil musical que es repeteix cada hora i dels mateixos metaanuncis ..... iuhuuuu quin més divertit, ballem!