I DANSAVEN ALIENS AL MÓN QUE ELS ENVOLTAVA


La vesprada feia tota la pinta de ser anodina, no podia sospitar-se que anés a passar res mínimanet digne del record, fora de la normalitat, al cap i a la fi,  la vesprada d'ahir era difícil de superar. Voreu, ahir a l'estacionament del supermercat hi havia un home barbut pidolant diners als clients que entraven i sortien. Al cap d'una estona, una senyora erigida en defensora de la moral pública, va vindre sufocada a dir que cridarem a la policia, perquè hi havia un hippy amb un ganivet increpant a la gent. La veritat és que de portes cap a dins i des de la meua privilegiada posició  jo sols podia veure un home brandant un ganivet, no escoltava el que deia, era com veure la tele amb la veu llevada, pots intuir el que està passant però no ho saps cert. Una de les dones afirmava rotundament que insultava la gent, una altra asseria que era un home foraster i que parlava una llengua estrangera, una tercera dona repetia que l'havia amenaçada. I entre tot aquest núvol de mitges veritats jo vaig decidir pensar que era un il·luminat que venia a redimir la humanitat o a destruir-la i que anunciava la fi de la civilització. La meua versió era i és  igual de vàlida que la resta, car no seria el primer boig perseguit per les autoritats al voltant del qual s'organitza tot un culte de masses embogides, diguem-li cristianisme, budisme, mitraisme o islamisme. Després va vindre la policia i quan em vaig adonar ja havien desaparegut.

El cas és que estava pensant que res superaria els fets del dia anterior quan ha entrat un xic jove però de rostre espatlat, cabells rossos i despentinats, d'ulls blaus i mirada perduda en l'infinit,  com una mènada en estat d'èxtasi (o intoxicació etílica) que malgrat el seu aspecte descuidat transmetia una gran pau. Anava bandejant de costat a costat, ha comprat el seu kykeon particular i ha sortit a l'estacionament per compartir-lo amb la resta de bacants que l'esperaven a fora. Allà mentre un d'ells, es dedicava a fer bambolles gegants de sabó amb una corda, els altres s'entregaven arravatadament, a una dança circular al voltant del seu Dionís. Mentre els observava saltironar i perdre's en el seu propi univers de llums i colors he pensat que aquella estampa era com una metàfora del nostre món, un quadre barroc amb clarsobscurs, on es representa tant el luxe com la pobresa, la vida i la mort, la misèria i la grandesa humanes, omplert tot de petits detalls que inunden l'escena, de moviments vertiginosos i teatrals, aparents més que reals,  un quadre en el què la racionalitat es dilueix en una galleda d'aigua i detergent i les ànimes salten desordenadament, deixant-se portar per la música, els colors i els narcòtics. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL