DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

Quan va sonar el despertador, em vaig penedir, un dia que podia dormir i se m'ocorre alçar-me matí. Encara era de nit, però l'aventura em cridava, era hora d'explorar la vall del Ruhr. Però com vaig aprendre eixe dia, si les coses comencen a anar mal, probablement aniran a pitjor, així que el millor és tornar-se a gitar i esperar que gire l'oratge.  Volia anar a Essen, una ciutat de 500.000 habitants en el cor de la vall del Ruhr i que durant el segle XX es va caracteritzar per ser el major centre productor de carbó i acer de tot el continent europeu. Allà esperava visitar la catedral, la sinagoga i el Zollverein i perquè no, perdre'm entre els seus carrers i descobrir altres edificis. En arribar a l'estació, el paraigües (dir que plovia seria una obvietat a aquestes altures) va causar baixa a causa del vent. Molt bé, la meua companyia ja havia perdut un membre valuós, l'agradable expedició hauria de ser substituïda per una ràpida...

No sé bé repetir com allí vaig entrar; tant era ple de son en aquell punt; que la via vertadera vaig abandonar. Però ja que al peu d'una muntanya em vaig veure; allà on acabava l'obscura vall; que de por el cor m'havia contret. (Infern, Dant, I) Després d'aconseguir creuar l'estació de Dortmund, vaig arribar a l'Steinwach, l'antiga comissaria de la Gestapo. Apartada del centre històric i situada en una zona més abandonada, vaig dubtar si realment allò era un museu o era un edifici abandonat pel temps.  El Museu Memorial dedicat a la Resistència i la Persecució en Dortmund entre 1933 i 1945, aprofita l'antiga comissaria de la Gestapo, la policia secreta de l'Alemanya Nazi dedicada a investigar tot allò que puguès posar en perill l'ordre establert. La policia detenia, interrogava, torturava i empresonabva els sospitosos sense cap respecte per l' habeas corpus , la presumpció d'innocència o qualsevol altra garantia ...

Aquesta setmana estic desanimat del tot, tant que estic pensant en tornar-me'n cap a casa. 25 anys i no sé que fer de la meua vida. Eixe ha sigut el desencadenant de tot. Què pense fer amb Alemanya? I què pense fer en casa? Em sent un poc estafat pel sistema, tota la vida fent el que devia, curs per any, una carrera i un màster i he acabat en un treball que no m'agrada gens. A la fi, per a fer este viatge no feia falta tant d'equipatge.  Avantatges de tornar a casa: -Els amics. -La família. -El sol, la llum. -La mar. -Entendre tot el que la gent diu. -L'animació de la gent en si. -Major qualitat de vida. Avantatges d'Alemanya: -Aprendre l'idioma (si algún dia ho aconseguisc). -Perspectives de futur més prometedores. -A curt termini, guanyar diners. -Poder viatjar. Però Alemanya és tan avorrida. És tan difícil conéixer gent. És tan rutinària, la gent sempre fa i diu el mateix, moltes vegades puc avançar-me al que faran o diran i sembla que estiga en la pel·l...

El dissabte a l'hora del desdejuni pantagruèlic (tots els desdejunis alemanys ho són), parlant sobre que fer aquest cap de setmana, jo vaig anunciar la meua intenció d'anar a Dortmund, no de compres ni tampoc al cinema ni molt menys al futbol, solament per veure la ciutat. Però la meua intrepidesa va ser resposta de manera contundent amb un: però si allà no hi ha res a veure!. Tal vegada fa uns mesos hagués desistit, però ja comence a estar-ne tip de l'actitud alemanya: jo ho sé tot, sóc alemany, tu no saps res. No anava a deixar-me acovardir, estava en joc l'honor del sud així que em vaig alçar de la taula i amb determinació vaig dir el que calia dir, no sols no trobaré 10 coses per visitar en Dortmund, sinó que a més trobaré la mona de jade abans de que canvie la lluna!  Així que, com aquell qui res em vaig plantar en l'estació de Schwerte direcció a Dortmund. Per cert, mai més em queixaré dels preus del transport públic valencià. Un bitllet de tre...