RINOCERONTS AMB ALES!

El dissabte a l'hora del desdejuni pantagruèlic (tots els desdejunis alemanys ho són), parlant sobre que fer aquest cap de setmana, jo vaig anunciar la meua intenció d'anar a Dortmund, no de compres ni tampoc al cinema ni molt menys al futbol, solament per veure la ciutat. Però la meua intrepidesa va ser resposta de manera contundent amb un: però si allà no hi ha res a veure!. Tal vegada fa uns mesos hagués desistit, però ja comence a estar-ne tip de l'actitud alemanya: jo ho sé tot, sóc alemany, tu no saps res. No anava a deixar-me acovardir, estava en joc l'honor del sud així que em vaig alçar de la taula i amb determinació vaig dir el que calia dir, no sols no trobaré 10 coses per visitar en Dortmund, sinó que a més trobaré la mona de jade abans de que canvie la lluna! 

Així que, com aquell qui res em vaig plantar en l'estació de Schwerte direcció a Dortmund. Per cert, mai més em queixaré dels preus del transport públic valencià. Un bitllet de tren per a un trajecte de menys de 12 quilòmetres, 4.90 euros! Amb menys pots fer el trajecte Gandia-Castelló de la Plana! (150 km segons el google maps). 

Sobre la ciutat de Dortmund no els faltava raó, tot i que poblada des del segle IX, no fou fins el segle XIX que la ciutat va començar a prendre importància, lligada a l'explotació del carbó i la indústria de l'acer. A més durant la Segona Guerra Mundial, els bombardejos nord-americans, francesos i britànics destruïren bona part del patrimoni de la ciutat. 

Arribats a aquest punt, estimat Diafebus, no era moment de tornar enrere. Jo sabia que la ciutat havia de tindre almenys 10 atraccions. I una d'elles no anava a ser el barri roig, ho sent si algú esperava una visita als prostíbuls, bordells i cases de mala vida i perdició de la ciutat. Però això ja és una altra història, perquè en girar una cantonada, tota la meua atenció va anar dirigida a aquesta imatge:

Oh mein Gott! un rinoceront alat! (si, ja pense en alemany, m'estic convertint en un d'ells). Però tornem als rinoceronts. Què dimonis és això! Simplement desequilibrant!

Un rinoceront amb sabates!

Un rinoceront amb bufanda!

Tal vegada era moment de deixar-se dur pel pànic. Devia ser una senyal inequívoca de la destrucció de la civilització humana. Ja estava per buscar una campana i posar-me a predicar quan vaig recordar que en l'Apocalipsi de Sant Joan no hi ha res sobre rinoceronts amb ales i complements graciosos. Havia d'haver una altra explicació. 

Així que després de molt de buscar, sembla que el rinoceront alat és el símbol de la Filharmònica de Dortmund, que a principis de la dècada del 2000 es va celebrar una efemèride relacionada i que van trobar que seria graciós envair la ciutat amb una estampida de més de 100 rinoceronts, cadascun diferent i que acabada la festa es va decidir deixar alguns. I també he sentit parlar d'alguna cosa semblant amb vaques, cavalls i lleons alats en altres ciutats. Definitivament, el món s'aproxima a la seua destrucció. 

Un rinoceront amb els morros pintats!

Un rinoceront amb rimmel!