DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

Haveu vist mai un cigne volar? El cigne vola creuant el cel grisós. No l'importa la pluja, ni tampoc m'importa a mi.  El veig volar d'una manera majestuosa, pausada, batent les seues ales amb elegància. Vola sense pressa, vola sobre un paisatge que ja coneix. Vola mentre reconeix sa casa, allà on pot trobar peixos per dinar, aquells arbres que a l'estiu li fan una ombra deliciosa. També reconeix els seus veïns: Hola senyor cavall, veig que ha engreixat!. Hola senyor corb, ha trobat alguna cosa per berenar?Hola senyor rierol, ja ha despertat del seu somni glacial? Eixe cigne bé podria ser un Zeus encobert que alguna donzella espartana. O tal vegada podria ser la princesa Odette que algun jove enamorat que puga trencar l'encanteri. O simplement és un cigne viatger que ve de terres llunyanes, de terres meridionals on pot refugiar-se del fred.  Si, definitivament aquell cigne ve del sud, ho sent pels perfums de la mediterrània que escampa per l'...

Qui ha decidit que vestir-se de pallasso és sinònim de divertit? A mi em fan més por que divertiment. Aschenmittwoch, dimecres de cendra, s'ha acabat el carnestoltes. Per fi! He de reconèixer que no m'agrada aquesta festa, ni en general qualsevol en el que tothom s'haja de disfressar perquè tothom ho fa.  Tal vegada perquè crec que ja duem diverses disfresses al llarg de l'any com per a fer una festa d'això. O tal vegada siga perquè en l'escola ens obligaven sempre a disfressar-nos amb vestits confeccionats amb bosses de fem i gomets. O a més a més la meua antipatia cap a les carnestoltes vinga de les bruixes que venien cada any a l'escola, a coaccionar-nos per vestir-nos de manera pecaminosa sota greus amenaces. Jo recorde una vegada que ens obligaren a posar-nos pinces d'estendre per la roba o una altra vegada ens feren pintar-nos els llavis per tal de no pixar-nos al llit. Hi ha un refrany valencià que diu: Carnestoltes moltes voltes. Mai, jo ...

                                                                                                                 Ich bin ein Berliner                                                                                                           J.F.Kennedy, 23-06-1963 Berlín...Berlín...Berlín, cabarets, violència, neoclassicisme, destrucció, renaixença, esperança, el riu Spree, la Porta de Brandeburg, soviets, nazis, capitalisme, riquesa, boh...

Batalla de Missolonghi, Theodore Vryzakis En 1989, l'historiador nord-americà Francis Fukuyama va declarar la fi de la història en The end of history? , un polèmic article publicat al periòdic The National Interest . En un període històric crucial, com el que s'estava vivint a finals de la dècada dels anys 80, l'historiador considerava que l'ensorrament de la URSS i dels règims soviètics als països de l'Europa Oriental significava el triomf de la democràcia liberal com a únic sistema polític i del neoliberalisme com a sistema econòmic. Així com també afirmava la fi de totes les ideologies, les quals mancades ja de tota utilitat, s'havien rendit a l'economia, l'únic motor capaç de regir els destins de les societats.  El comunisme havia sigut l'última alternativa possible al liberalisme i el seu fracàs representava la victòria de la democràcia i del seu màxim representant, els Estats Units. Òbviament, com es va demostrar als pocs anys, la hi...

De vegades em plantege quedar-me tancat a casa. El transport públic no se'm dona gens bé, no sé si perquè no m'assabente de res o perquè no m'aclarisc o perquè necessites un màster en utilització de transports alemanys, el cas és que em sent com el tío Pep de l'Horta amb el mocador al cap, la manta morellana i els saragüells passejant per València. Enyore la senzillesa de viatjar amb tartana o a cavall, no hi havia confusions.  En pujar al tren que m'havia de dur a Berlín, no va haver manera humana de trobar el meu seient. Estava tot el corredor ple, de gom a gom, allò semblava una artèria saturada de colesterol. No es podia avançar o retrocedir, era molt difícil. Havia d'esperar a que la gent anés ocupant els seus seients per poder trobar el meu, però el temps passava i la gent no avançava, molts s'havien assegut sobre el terra, tranquil·lament, amb tot l'equipatge ocupant fins l'últim centímetre de zona de pas. Però açò que és? Vaig pens...