DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

El mercat de Huamantanga no és un lloc apte per a estómacs sensibles. En una jornada de compres, hom pot trobar aquí una dona de pits grossos donant menjar la seua filla, rodejada de bananes mentre dos gats es barallen per la pell d'un plàtan podrit. Allà un home esbocina un tros de carn i esguita de roig les manises de la paret amb cada colp. Als seus peus, un gos assedegat beu d'una bassa d'aigua i sang. Sobre el taulell, un cap de bou escorxat ens mira amb ulls tendres i pupil·les mortes. Una venedora s'entretén llevant-li del cap els polls a la seua filla al mateix temps que despatxa a la clientela hortalisses. D'uns ganxos pengen sengles gallines, obertes per la meitat i mostrant-nos els seus òrgans. Una lliçó d'anatomia. Més endavant, un gos devorat per la sarna lluita per sobreviure, alenant amb dificultat sota una taula en què hi ha caps de porc. Unes mosques furioses sobrevolen uns peixos sense vida, un colom vola rasant un perol de chicha, un home dor...

Perú és la terra del surrealisme. En algun moment la realitat va decidir immolar-se al sol i en el seu lloc quedà un solatge de situacions difícils de creure i encara més d'imaginar, però que a la força adquireixen versemblança. De fet, a mi ja no em sorprendria prendre un dia el colectivo i que el conduïra una llama. Una nit en el balneari els pitucos celebraven un luau, que és una mena de festa hawaiana amb dones ja entrades en anys vestides amb faldes de palla i tota la molla exposada, jugant a ser deeses del Pacífic. El cas és que jo em trobava en semblant situació venent pizzes en la platja. Com que els peruans no saben el que són els horaris de menjar, durant tota la festa anaven eixint i demanant pizzes com si foren coques. Almenys vaig conéixer tots els pitucos del barri, cal anar fent contactes. Després de tota la nit, em manumitiren. Ja me n'anava a casa però, quan m'agafà per davant un senyor d'eixos que no saben beure. Es dirigia a mi en la llengua de S...

Darreres investigacions arqueològiques han posat noves llums sobre la disciplina prehistòrica. Resulta que en el Paleolític, conegut també com a Paleoñifilo, Papuelítico, Pañuelítico o Pamaeleéfico, els hòmens i les dones casaban animales. Segurament s'adonarien que organitzar events era molt més rendible i net que anar pels boscos perseguint mamuts. Aquests primers humans tenien una marxa vípera i fabricaban cabañas però preferian vivir en cuevas abrigadas, amb raó diuen que les manies no les curen els metges. Amb el pas del temps i quan no quedaren animals per casar, van recovertir el mode de producció i es decidiren a cultivar piedras, serà per això que pels volts del neolític decidiren provar més sort conreant altres coses. Quan morien els soterraven en cápsulas , ben conegudes són les de la cultura de la càpsula campaniforme. Però no penseu que durant aquesta etapa sols hi havia Homo Sapiens, no, els éssers humans visqueren un procés evolutiu conegut com a ovipación en el qua...

Quan anava a cinqué de primària, la meua classe tenia fama de ser una de les pitjors de l'escola i eixa fama ens va perseguir tot el que ens hi quedà. Aquests dies estic recordant aquells, en veure en els meus alumnes actituds i gestos d'aquells alumnes del passat. S'alcen de la taula a tota hora, xarren, es barallen, es llancen objectes i parlen sense parar, excepte quan els pregunte, en eixe moment pareixen tombes. Hi ha dies que arribe a casa com si m'hagueren absorbit tota l'energia i quasi afònic. Com que no hi ha llibres per a tots i de noves tecnologies ni parlar-ne, el mètode docent continua encara fidel a la tradició escolàstica europea. Jo dicte i ells copien, repetisc quaranta voltes la mateixa frase i ells són petites màquines enregistradores que al remat sols els interessa la nota: a Fulaneta li has posat un 15 i a mi un 20. Això pel que fa a la primària, en secundària em fa l'efecte d'entrar a un hivernacle, ple de plantes en estat vegetat...

Crec que la casa on visc està construïda sobre un cementeri d'indis americans i no li agrada que hi visca. M'ho fa saber, subtilment, de diverses maneres. Per exemple, una nit mentre dormia, vaig escoltar un soroll sec i en despertar-me vaig veure un prestatge, en el qual tenia els llibres d'escola, que s'havia doblat pel pes i havien caigut tots els llibres en terra. Un accident domèstic normal , vaig pensar. Si m'hagueren caigut al cap, me l'hagueren obert com un meló d'Alger maür. Uns dies més tard va ploure, fet insòlit aquí. A conseqüència de l'aigua, la rentadora es va pegar foc. Jo estava dormint quan em despertà, de nou, un soroll sec i l'olor de cremat. Val a dir que la meua habitació dóna a la galeria, on hi ha la rentadora. Un altre accident domestic normal, vaig pensar. La meua habitació és una antiga cambra de servei, per tant està separada de la casa per un pati. Part del pati té el desllunat cobert amb una uralita, doncs bé, a...

Després de tres setmanes sense eixir del cau i amb el curs ja començat i tot arranjat, ja era hora de conéixer un poc més del país. Ens n’anem a Lima!!!! Pugem al taxi, un cotxe de principis dels 80, i en intentar fer contacte, no va fer cap resposta. No patiu! - va dir el nostre taxista- que li costa un poc .  Després d’un parell d’intents més el cotxe continuava sense arrancar així que baixem del carro i entre tots i esquivant els gossos del carrer, l’empentem fins a la carretera. Eixim a la Panamericana ara si, ens n’anem a Lima!!!   El cotxe fa mal contacte a causa de la pluja que vam tindre uns dies abans, així que el taxista decideix parar en Los Olivos per a què el mecànic li l’arregle. El mecànic el mira, tarda massa poc per als estàndards del país, tot va bé , diu, però el conductor decideix que amb eixe cotxe no hi arribem. Crida un amic per tal que ens preste el seu taxi. A què este és pitjor que el meu? em pregunta. Tenen diferències subtils, mentre que a un...

Quan arriba el Carnestoltes al Perú és típica la celebració de la Yunza, una tradició de la serra i de la selva que moltes famílies han dut a Lima. Es tracta d'una festa que consisteix a plantar un arbre, a les branques del qual es pengen regals (cistelles, ferrades, recapteres i altres coses per a la llar en la Yunza que vaig veure). Al voltant de l'arbre es balla i es beu tota la vesprada i quan ja s'ha fet fosc, cadascú amb una destral ha de pegar-li un tall a l'arbre, fins a qué aquest caiga. Una vegada tombat l'arbre tots s'abalancen sobre els regals, com  a manada de bisonts esteparis, com si foren persones  histèriques    el primer dia de rebaixes, mentre que aquell que haja tombat l'arbre  haurà  d'organitzar la propera Yunza. En la Yunza també vaig poder observar una de les  idiosincràsies  peruanes. Quan m'ho contaren, pensava que exageraven  però  era cert. Resulta que en qualsevol festa els convidats seuen en ce...