LA YUNZA

Quan arriba el Carnestoltes al Perú és típica la celebració de la Yunza, una tradició de la serra i de la selva que moltes famílies han dut a Lima. Es tracta d'una festa que consisteix a plantar un arbre, a les branques del qual es pengen regals (cistelles, ferrades, recapteres i altres coses per a la llar en la Yunza que vaig veure). Al voltant de l'arbre es balla i es beu tota la vesprada i quan ja s'ha fet fosc, cadascú amb una destral ha de pegar-li un tall a l'arbre, fins a qué aquest caiga. Una vegada tombat l'arbre tots s'abalancen sobre els regals, com  a manada de bisonts esteparis, com si foren persones histèriques  el primer dia de rebaixes, mentre que aquell que haja tombat l'arbre haurà d'organitzar la propera Yunza.

En la Yunza també vaig poder observar una de les idiosincràsies peruanes. Quan m'ho contaren, pensava que exageraven però era cert. Resulta que en qualsevol festa els convidats seuen en cercle i l'amfitrió dóna una botella de cervesa i un got. El primer convidat es serveix, beu i llança el que quede a terra, després passa la botella i el got al següent convidat i així successivament, tots a beure del mateix got, alegria, alegria.

Parlant d'ois en la mateixa Yunza em van prendre per banda dues dones, una que era una barreja entre la Venus de Willendorf i un transsexual de Bangkok, vestida amb una samarreta que li deixava tot el panxolí a l'aire i una minifalda que hauria de ser considerada crim contra la humanitat; l'altra, l'amfitriona, que duia una bossa de plàstic al cap i que tenia les dents de dalt totes de ferro i es reia com una bacant pertorbada. Després d'empresonar-me, es dedicaren a executar balls "sensuals" per no dir una altra cosa, mentre les meues companyes, les que m'havien dut a aquell forat, en lloc de rescatar-me es pixaven de riure. Ja em demanaran ajuda contra els moscots.