DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

Hi ha persones que són de naturalesa conflictiva i afortunadament, les veus vindre de lluny, un calorós matí d'agost, a lloms de sengles tacons sobre els quals camina enèrgicament, castigant el sòl per vés a saber que. La seua alçada és proporcional a la seua mala llet. Una dona xicoteta entra com una bafarada d'aire, sense avisar i ho escodrinya tot. De sobte el seu sentit aràcnid es deté sobre un punt concret. Ja ha trobat el seu motiu de drama.  -¿Dónde está nuestro cartel?- diu en un accent mig valencià, mig suís que resulta ser de Sevilla- ¿Lo habéis quitado? Normal que ya no venga nadie. El cartellet en qüestió és un full de mida dina4 amb rètols retallats i pegats i una foto d'un grup flamenc, digna de la portada d'un cassette de gasolinera. A l'oficina tenim un tauler per penjar anuncis diversos, en què naturalment, tenen prioritat els esdeveniments d'entitats públiques. Llavors quan falta espai, solen ser aquests cartells tan mal fets i de neg...

Acte de fe en Lima, font: museu de la Inquisicíó Del poc turisme que vaig fer en Perú, en Lima vaig poder visitar el Museo del Congreso y de la Inquisición, que es troba en la Plaça Bolívar, just davant del Congrés. La Inquisició fou una institució primer eclesiàstica i després també civil de control i repressió social, sobretot per vigilar tots aquells que pogueren afeblir d'alguna manera el poder de la monarquia. S'introduí en el continent americà el 1569 amb la creació del tribunal de Mèxic, per al virregnat de la Nova Espanya i el de Lima, per al del Perú. Els primers anys es va situar en una casa llogada prop del Convent de la Mercé, per a ser traslladada, poc després, a l'emplaçament on restaria fins a la seua abolició. La Inquisició tenia atribucions per jutjar únicament els cristians, per tant en principi no podia fer res sobre els indígenes pagans en Amèrica o els jueus i musulmans en la península. Aquests estaven sota la protecció del rei. Ara bé, q...

-Bon dia, venia a per un póster de la Granadella...ai, que bonico. Hui en dia, la gent està desvanida amb la Granadella, però jo l'he coneguda quan no hi havia ni carretera, ixíem a les 7 del matí de casa i anàvem pel Camí Vell de la Granadella. Quan arribàvem al Trencall, descansàvem un poc i després cap avall. Jo portava un meló baix del braç i els dia als amics: ajudeu-me que pesa i ells dien : no haver-te- lo portat. Andespués arribàvem i au, almorzàvem  i em dien els amics: qué no mos donaràs un poc de meló? I jo deia: quan acabe de menjar vos en donaré. I em menjava dos tallaes  i els en donava. I en fi, així passàvem el dia. A les 7 de la nit ja estàvem en casa [nota: en eixa època a Espanya teníem l'horari de Greenwich i no hi havia horari d'estiu, llavors a les 19.00 ja era fosc, com diu el refrany]. Després un altre dia pujàvem al Montgó, tampoc hi havia carretera ni camí, per no haver, ni estava la creu. I pujàvem i au, almorzàvem. En 'cabant algú deia, po...

El rellotge marca les 20:59, em situe estratègicament a l'entrada i deixe el dit sobre el comandament de la porta automàtica. Les 21.00. Prem implacablement i la porta es tanca. Algun turista agosarat encara aprofita per a col·lar-se per sota, emulant a Indiana Jones en " A la recerca de l'arca perduda " (segon 40) escapant del temple peruà . L'ànsia d'aconseguir mapes.  I per què intente ser tant pünktlich? No té res a veure amb el meu passat alemany, sinó per culpa d'una russa.  Era un dia com un altre i faltaven 5 minuts per a tancar. De sobte va aparéixer una russa, que duia damunt tot l'or de Moscou i dels inques, menjant-se un gelat i sostenint amb la mà lliure un d'eixos latte macchiatto d'una coneguda companyia alimentària basca. Val a dir que a la vesprada hi havia una furgoneta repartint eixes-bombes-de-sucre-que-no-tenen-res-a-veure-amb-el-café. És que on està l'oficina de turisme de l'Arenal és el racó de les extrav...

1r. La importància de la seguretat: eixir de casa i tindre la certesa que tornaràs indemne, que el màxim perill que pugues viure en un autobús és una senyora amb ganes de parlar. 2n. La seguretat social i l'educació pública són dos grans valors de la humanitat. Que els Estats Units seran tan moderns com vullgueu, però no són un model a imitar, sinó més aviat a evitar. Els impostos han de servir per finançar necessitats bàsiques de la societat, no aventuretes militars d'estrategues de saló i a finançar el nivell de vida de quatre gats. 3r. Europa és xicoteta, molt i se'ns fa un món haver d'anar al metge al poble del costat o treballar a una hora de casa. Però això no és la norma, és una excepció. Allà fora hi ha una majoria de gent que es desplaça fins a 100 km diaris per anar al treball. Aquí en canvi, no treballar en el mateix poble pareix quasi un drama. 4t. L'herba sempre és més verda en el jardí del veí, o dit d'una altra manera, tot el món té l...