DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

L'altre dia anava caminant pel carrer i em vaig trobar amb un local d'eixos que es dediquen a organitzar festes d'aniversari per a xiquets. El primer que vaig pensar fou que la música no era apropiada per a una festa així i tot just abans de decidir si m'estava fent vell o sols conservador, un record em va assaltar la ment. Un record que els mecanismes de la memòria havien reprimit i que ara brollava, lliure. Com havia pogut oblidar eixes escenes? Són una mina d'anècdotes. Fem un curt salt enrere en el temps, uns tres mesos enrere. Era principis de juny i ja es notava que l'hivern estava per començar el seu regnat del terror. M'havien convidat a una festa d'aniversari infantil. El local estava a la vora de la panamericana, entre les arenes del desert limeny i un motel de carretera sòrdid, d'eixos als quals la gent va a fer això i altres coses. Els xiquets esperaven, expectants, l'arribada de l'animació. Oh no, pallassos no- vaig pensa...

S'aprén molt més de l'antropologia humana des de darrere d'una barra que anant-se'n a una tribu perduda en mig de l'Àfrica. Fa el mateix que vengues alcohol o que regales mapes, eixa teoria la vaig crear en Escòcia i encara té vigència. Després d'un estiu barallant-me amb la humanitat, he pogut establir unes categories sobre la fauna turística que ens visita. -Els esportistes: sempre venen a primera hora del matí, buscant mapes de bicis o camins o aprofitar-se de l'ombra i l'aire condicionat. -Els cuitosos: és una espècie que està a l'aguait molt abans que  obrigues  la porta. Esperen amb ànsia aconseguir mapes i altres coses gratis, però mai els detectaràs fins que no siga massa tard i ja els tingues dins. No importa si deixes la persiana a la meitat, són bons jugadors de  limbo . -Els jubilats: és una espècie molt comuna a les costes valencianes. De sang gelada, necessiten passar-se entre 8 i 12 hores diàries al sol. De tant en tant busque...

Per fi, després de dos mesos, em canvien d'oficina, em sent com la Ventafocs, si sapigués la cançó, la cantaria (en moments així es troba a faltar que la pel·lícula no tinga una banda sonora potent). És com si m'hagueren tret d'una caseta per a les eines de jardineria i m'hagueren enviat al Palau de Versalles. Tot és una porta, pareix la casa de Barbasul!. I tinc despatxos i taules! Hauré de seure cada mitja hora en una taula diferent. A penes entre, no tinc temps per a familiaritzar-me amb el lloc perquè ja tinc gent esperant. L'ànsia d'aconseguir mapes gratuïts. Qualsevol diria que tenim la font de l'eterna joventut o que regalem diners. Aquesta vegada però, no volen mapes. Són francesos i necessiten posar una denúncia. I és que els d'eixa oficina en concret també hem de fer d'intèrprets en casos com aquest davant dels cossos policials (cursos d'anglés del CCC per a tots, ja). Així que bàsicament, els francesos havien de dir que els passav...

Aquí la segona entrada sobre les llengües d'Albió. Viatjant per Europa es percep que no hi ha països que siguen- almenys de facto - monolingües, descomptant Islàndia, Liechtenstein o San Marino. En Europa es parlen entre 150 i 200 llengües (val a dir que és el continent més pobre, lingüísticament parlant) però moltes d'elles paguen el pecat de viure a l'ombra d'una llengua de major presència i han de carregar l'etiqueta de dialectes. És el cas del való, el venecià, el ripuari o el franco-provençal, entre molts altres. Davant aquesta situació, el seu destí és la mort. Aquest és el cas de l'escocés o scots.  Cap al segle V l'illa de Bretanya és envaïda per tribus d'angles, saxons i juts provinents de les terres baixes d'Alemanya i l'actual Dinamarca. Entre el sud d'Escòcia i el nord d'Anglaterra els angles formaren el regne de Bernícia. Cap al segle IX el regne del angles cau en l'esfera d'influència del regne de Wessex i m...