DES DE LA BARRA

S'aprén molt més de l'antropologia humana des de darrere d'una barra que anant-se'n a una tribu perduda en mig de l'Àfrica. Fa el mateix que vengues alcohol o que regales mapes, eixa teoria la vaig crear en Escòcia i encara té vigència.

Després d'un estiu barallant-me amb la humanitat, he pogut establir unes categories sobre la fauna turística que ens visita.

-Els esportistes: sempre venen a primera hora del matí, buscant mapes de bicis o camins o aprofitar-se de l'ombra i l'aire condicionat.

-Els cuitosos: és una espècie que està a l'aguait molt abans que obrigues la porta. Esperen amb ànsia aconseguir mapes i altres coses gratis, però mai els detectaràs fins que no siga massa tard i ja els tingues dins. No importa si deixes la persiana a la meitat, són bons jugadors de limbo.

-Els jubilats: és una espècie molt comuna a les costes valencianes. De sang gelada, necessiten passar-se entre 8 i 12 hores diàries al sol. De tant en tant busquen ombra i tu eres l'objectiu. El pretexte? Queixar-se de què els polítics són uns lladres, que tot està molt car i que els joves de hui en dia no respecten a ningú. O demanar-te l'horari d'autobusos. Els pots reconéixer pels banyadors pujats a l'alçada de les aixelles i la seua gorra del banc.

-Els middle-class, coneguts popularment com a dame dame dame, normalment es mouen en grups familiars i consideren que pel simple fet d'abandonar el seu apartament dels afores de la ciutat i arrossegar-se fins a la platja, ja han fet més que suficient per alçar l'economia del país. Amb el deure complert, esperen que tot siga gratuït, entren i et demanen todo lo que sea gratis, no estan els temps com per a subtilitats.

-Els francesos: també es mouen en manades, però en grups més grans i ho volen saber absolutament tot de tot ens uns 500 km a la redona. Ai de tu si t'oblides d'informar-los sobre algun esdeveniment-excursió-festa popular-coses gratis. A més tenen l'estranya creença que aquí tenim tots els dies bous i focs artificials i en definitiva busquen l'Espanya exòtica de Merimé que el Magreb, per la situació en què estan, no pot donar-los. 

-Els russos: són una espècie relativament nova. Es caracteritzen per ser repugnament rics i tindre un pèssim gust en el vestit. Es vesteixen amb l'estil Paco: adoren els estampats, els motius felins i l'or i dur la panxa l'aire. Normalment tracten la gent a patades i amb desconfiança, com si tots fórem de la màfia. Busquen també l'Espanya exòtica, amb la diferència que si ells diuen que volen veure flamenco, tu puges a la taula i balles.

-Els alemanys: els meus preferits. Arriben solament quan ho necessiten, tenen dubtes concrets i s'ofereixen a pagar el que s'enduen i deixant l'oficina impecable. 

-Els holandesos són com els alemanys, però parlen anglés engolat i sempre pregunten per coses que involucren bicis.

Finalment tindríem els anglesos, que no tenen una característica definitòria, podrien distribuir-se en cadascuna de les categories.