DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

             Odie viatjar. Com? M'he tornat bipolar? ¿Pero que invento es esto? Vull dir que malgrat que m'encante viatjar, odie tot allò que té a veure en agafar avions i autobusos, sobretot autobusos. No és que li tinga mania als mitjans de comunicació, el tren per exemple m'enxisa. Però l'Alsa i els aeroports són dues coses que em superen. Sobre per què Alsa té el monopoli de les comunicacions a la Marina i ofereix un servei deficient, ho deixarem per a un altre dia. Hui em centre en els avions. O millor dit en els aeroports.  Els aeroports em semblen els llocs més asèptics del planeta, tots són iguals, igual d'avorrits i igual de cars. Per a mi són un paradigma de la globalització uniformitzadora i anul·ladora de qualsevol element de diversitat que ens assetja. Ja fa igual que estigues a Paris que a Tombuctú. En tots els van a cobrar-te cinc euros per un café que és aigua bruta i tot perquè poden fer-ho, perquè s'aprofiten que està...

Al 2015 li demane que siga tan viatger com el 2014 i que vinga carregat de noves aventures i si ja du treball, millor que millor. Aquest cap d'any l'he passat en Alemanya. Tal vegada el ple hivern no siga la millor època per viatjar al país germànic, però és que existeix dita època? De fet crec que és la millor temporada, el fred extrem garanteix cels rasos i dies de sol i quasi absència de precipitacions o com a molt, en forma de neu. La resta de l'any, almenys pel que respecta a la vall del Rin, hom pot trobar també dies de sol i calor, però les probabilitats són una contra cinquanta a trobar-se tempestes i pluja a manta. Jo he tingut la immensa sort que em nevés. Pot ser la neu no siga bonica quan has de treballar i quan, a força de ser trepitjada pels pneumàtics, es converteix en fang negre. Ara bé, quan no tens res millor a fer que perdre't pels camins és preciosa. En Alemanya Cap d'Any s'anomena amb el nom de Silvester, curiós tenint en compte...