DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

Diuen que presentar-se a una oposició pot ser una experiència traumàtica. Insomni, dolors estomacals, caiguda del cabell...hi ha gent que és consumida per l'ansietat.  L'estrés de jugar-te el futur, la durada del procés, l'aleatorietat de les proves, els comentaris dels companys que pareix que no han abandonat la fase institut...el ventall de causes per a fer-se malalt és ample. Per a mi, sens dubte les oposicions han representat un enfrontament a la brutal maquinària estatal, un número, perquè no ens enganyem, no som més que números, contra la burocràcia expansiva.  Si com jo, eres uns d'eixos pobres ingenus que es presenta per primera vegada, bé, et sentiràs com Paco Martínez Soria en una de tantes pel·lícules en què el càndid habitant de les muntanyes aragoneses baixa a la ferocitat de la capital madrilenya. Tots són membres del gremi, tots dominen un argot desconegut i farcit de tecnicismes burocràtics. I allà estàs tu, arribat de la Marina a punt de passar per

L'estiu és com una coca de dacsa, un parell estan bones, una dotzena embafen. Així, l'estiu deixa d'agradar-me poc després de Sant Joan, a partir d'aleshores és com una via dolorosa. Gent per totes bandes, embussos, calor humida, animals repel·lents, tot s'ajunta en aquesta estació. Tanmateix per a fer-ho més lleuger, aquí hi ha una llista de coses que es poden fer a Xàbia. 1. Amuntegar-se als carrers de Duanes per a veure la desfilada de moros i cristians i barallar-se amb les ueles per una cadira de plàstic mentre gaudeixes de les olors a laca Nelly , perfum barat i suor humana arreu. Un detall a no perdre , la senyora anglesa que dansa. Ja és hora que descobrim quin pacte té eixa dona amb el dimoni. Diuen que quan Napoleó va dur les seues hordes de saqueig i destrucció (també coneguts com a turistes), la comitiva de benvinguda anava presidida per les seues danses morisques i atrevides.  2. Alçar-te a les 6 del matí per a intentar agarrar lloc en la Grana

Davant de tot he de dir que vinc de l'Empordà  que si pensaveu que aquesta entrada tractaria sobre Hemeroscopea, c entro de formación, ho lamente. Deixarem el tema de la mecanografia per a la série: La Transició, modus vivendi.  Encara que si heu pensat això, ja teniu coneixements suficients de xabiologia avançada i si a més haveu fet un dels seus cursos de mecanografia, teniu el màster. En aquesta entrada però, tractaré sobre una altra Hemeroscopea, molt més llunyana en el temps, de quan aquestes terres estaven poblades pels ibers. Aquests eren uns individus sobre els quals en sabem ben poc, a saber, que la seua estima per apallissar-se els uns als altres únicament era superada per la seua passió per soterrar joies i posar-se rosques a les orelles. Eren una altra cultura. En aquells dies primigenis pirates grecs i fenicis recorrien la costa venent productes al detall als incautes indígenes. Ens venien crateres i túniques a canvi d'or, argent, ferro, plom...Ens donaven pes