H D'HEMEROSCOPEA

Davant de tot he de dir que vinc de l'Empordà que si pensaveu que aquesta entrada tractaria sobre Hemeroscopea, centro de formación, ho lamente. Deixarem el tema de la mecanografia per a la série: La Transició, modus vivendi. Encara que si heu pensat això, ja teniu coneixements suficients de xabiologia avançada i si a més haveu fet un dels seus cursos de mecanografia, teniu el màster. En aquesta entrada però, tractaré sobre una altra Hemeroscopea, molt més llunyana en el temps, de quan aquestes terres estaven poblades pels ibers. Aquests eren uns individus sobre els quals en sabem ben poc, a saber, que la seua estima per apallissar-se els uns als altres únicament era superada per la seua passió per soterrar joies i posar-se rosques a les orelles. Eren una altra cultura.

En aquells dies primigenis pirates grecs i fenicis recorrien la costa venent productes al detall als incautes indígenes. Ens venien crateres i túniques a canvi d'or, argent, ferro, plom...Ens donaven pessetes per duros en poques paraules. 

La qüestió és que els grecs sempre han tingut millor premsa que els fenicis i que uns foren indoeuropeus i els altres semites no té res a veure, malpensats. Des de quan hi ha hagut antisemitisme a la península? Mai, tot això és propaganda judeomaçònica comunista veneçolana i sandinista nazi. En canvi els grecs, ah els grecs! Tot el món vol presumir d'haver tingut un grec entre els seus avantpassats, excepte hui en dia, ironies del destí. I tota la culpa els dels renaixentistes que ens han deixat una imatge massa idealitzada dels grecs, tot el dia amb túniques de blanc nuclear, sense treballar, bevent vi i filosofant i tenint relacions sexuals promiscües. Si volen una imatge més encertada, hauríem de fixar-nos en Xena, la princesa guerrera.

D'aquesta manera, al segle XIX no foren pocs els governs que s'aferraven a qualsevol vinculació amb Grècia com a una taula de salvació, per bastir les seues identitats nacionals, sempre amb l'ajuda dels historiadors romàntics. I a la Marina que sempre ens ha agradat estar a l'última moda, no podíem ser menys. Aquí la colònia mítica grega fou Hemeroscopeion, de la qual no s'ha trobat cap evidència. Clar, quan la gent diu colònia grega pensa en un Partenó construït sobre el tossal del castell de Dénia i totes les verges en processó pel carrer Marqués de Campo duent ofrenes a la deessa Atenea, mentre Plató i Aristòtil arreglen el món passejant pel carrer la Via.

A favor dels historiadors romàntics cal dir que tot l'embull l'originà Estrabó, un geògraf grecoromà que recorregué el Mare Nostrum allà pel segle I i posà per escrit les seues memòries dels llocs visitats. Vegeu que en aquell temps ja hi havia bloggers de viatges. Ara bé, les descripcions d'Estrabó tenen una veracitat sovint molt laxa i pareixen més el fruit de relats de taverna entre glops de vi i besos barats. Entre elles, la descripció d'Hemeroscopeion.

Segons Estrabó, Hemeroscopeion es trobava en algun indret entre la desembocadura del Xúquer i Cartagena, sobre un promontori prop de la mar en el qual hi havia construït un santuari de la deessa Artemisa-Diana (d'on fan vindre el nom Dénia). Al darrere del promontori hi havia una llacuna interior de què hom extreia sal i ben a prop de la costa hi havia sengles illots, Planèsia i Plumbària.

Ara bé, quants pobles del País Valencià no estan construïts sobre turons prop de la mar? (Oliva, Dénia, Xàbia, Calp, Altea, Benidorm, la Vila Joiosa, Alacant...) Sense obviar el fet que fa dos mil anys la part central del País Valencià era un aiguamoll gegant com indiquen els topònims Saladar o Salina que hi trobem per tot arreu. Ja no parlem d'eixos dos illots, Planèsia que hom identifica amb Tabarca (l'illa plana, dita Blanesia pels àrabs) i Plumbària que no se sap ben bé quin podria ser donat que no s'ha trobat cap jaciment de plom en cap illa. 

En el món acadèmic no s'accepta ja una colonització grega al sud del riu Ebre de resultes d'un tractat amb els cartaginesos després de la batalla d'Alàlia i pel qual ambdues civilitzacions es dividien les respectives àrees d'influència. Per tant Hemeroscopeion, però també Allonis, Akra Leuké o Mainake no serien més que noms que donaven els grecs a poblacions iberes amb les quals comerciaven.

Així i tot Dénia, Xàbia i Calp s'han barallat per ostentar el seu origen grec i totes tres compten amb arguments a favor  i sense que l'arqueologia puga confirmar ni desmentir res de moment. Roc Chabás fou el valedor de la pàtria grega a Dénia, basant-se en la seua importància en l'antiguitat i la semblança del topònim Dénia amb la deessa Diana-Artemisa, mentre que a favor de Xàbia va eixir el mateix Joan Coromines, el qual defenia que el mot Xàbia provenia d'Hemeroscopeion en una evolució un pèl grotesca que seria així: Hemeroscopeion-Hemeroscopia-Scopia-Secopia-Secobia-Xecobia-Xàbia.

Però d'açò ja en parlaré llargament quan toque. En realitat Hemeroscopeion m'ha servit per a dir que durant el Franquisme s'ideà un dels eslògans turístics més infames i coents de la història, Jávea, Amanecer de España (Kavia, Amaneser d'Aspanya en pronúncia local). Perquè Hemeroscopeion significa talaia o guarda del matí en grec, en atenció al fet que Xàbia és el primer municipi de l'estat espanyol per on ix el sol. Eixa és una d'eixes veritats que es repeteix sense massa fonament, perquè sols cal mirar un mapa amb la península ben orientada: No estan les Illes Balears molt més a l'est? No està l'Empordà (La terra de Salvador Dalí) també més a l'est? I les Illes Columbretes? És que ningú pensa en les Columbretes? O fins i tot Castelló! Com a molt és el trenc d'alba de la Marina, que ja és prou. Demà el sol eixirà a les 6.14 pel Cap de Creus, a les 6.18 en Maó,  a les 6.34 per Peníscola i a les 6.38 pel Cap de la Nau