DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

Quan a principis del segle XX començà la crisi de la producció pansera a la Marina Alta, conreu que havia sigut el predominant i en condicions molt properes al monoconreu a molts pobles, alguns terratinents optaren per arrancar els ceps i plantar tarongers, producció que estava en auge. Això fou sobretot en la zona nord de la comarca, més rica en aigua. D'altres intentaren bastir una indústria que no acabà d'enlairar-se per la manca de suport i unes comunicacions secularment deficitàries. Això va ser majoritàriament a la faixa de segona línia litoral, la que travessa la carretera nacional. Un tercer grup insistí en el conreu de la pansa, esperant un reviscolament miraculós que tornés per art de màgia els bons anys. Els persistents foren gairebé els pobles de costa i sud de la comarca, més dependents d'una agricultura de secà. A aquest tercer grup li quedava al  davant algunes dècades d'emigració i subdesenvolupament econòmic fins que arribà un altre milacre econòmic, e...

Vaig començar a veure Downton Abbey en versió original perquè volia ser un hyspters d'eixos pretenia millorar l'anglés, sobre tot la comprensió oral,  encara que ben prompte em vaig adonar que l'anglés d'una família aristocràtica de l'època eduardiana no anava a ser-me útil, a no ser que tornara a viatjar en el temps. Però tot indica que és molt difícil caure dues vegades en la mateixa època en els viatges intertemporals. Tanmateix em van enganxar l'ambientació, els diàlegs, les actuacions. Downton  podria ser una telenovel·la a l'anglesa però no ho és en el sentit meridional. És cert que hi ha plantacions, morts dramàtiques, accidents, lluita de classes. Però tot amb mesura i flema britànica i sense gent sobre actuada ni pauses dramàtiques ni abús del zoom. En principi la història girava al voltant de la manca d'un hereu mascle per al títol de comte de Grantham i totes les seues terres juntament amb la gran casa abadia en Yorkshire. L'actual ...

A mitjans dels 90, en plena borratxera post guerra freda i monyos cardats,  Tony Blair ens anunciava o tal vegada ens amenaçava, que volia que tots fórem classe mitjana. Això de la classe treballadora estava demodé . De sobte la Guerra Freda no havia estat un enfrontament de dues potències, sinó que havia sigut una lluita de classes interplanetària de la qual pocs se n'havien assabentat i en l'hora d'aclarir comptes, les classes baixes havien perdut. Així, els anys 90 foren l'inici de la deriva del socialisme europeu cap a postures més conservadores, light, però conservadores al cap i a la fi. El corder místic sacrificat per tal que tots entrarem a l'ascensor que havia de dur-nos a la classe mitjana. Signarem el contracte d'eixa conversió paulina sense llegir la lletra menuda, com ho fem sempre. Com anava a ser eixa conversió?  L'assoliríem mitjançant l'increment del poder adquisitiu de la classe treballadora? O es tractaria millor d'una conversió ...