DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

Aquest relat el vaig presentar a un concurs de narrativa breu de Teulada. La premissa era que comencés amb la frase: Tot va començar aquella nit d'estiu.  Tot va començar aquella nit d’estiu. Jo fugia del soroll d’una revetla d’estiu. Tu escapaves d’una vida de dolor. Però en aquell instant no ho vaig saber. Ens creuaren sota l’ombra del vell castell, la lluna realçava la blancor del teu vestit. En una mà duies les sandàlies. Els teus peus descalços s’enfonsaven en l’arena de la platja amb cada passa. La remor de la mar va encobrir un tímid bona nit que vaig dir. No em vas contestar. Les nostres pells estaven recobertes d’una pel·lícula de suor, sal i arena. La calor no respectava ni la nit. Jo estava atordit per l’alcohol barat de la barra. Si no haguera estat borratxo,  haguera pogut llegir en els teus ulls el crit d’auxili que demanaven. Després d’uns minuts que paregueren hores, vaig reprendre el pas i tu també, enfonsant-te en l’arena. Al sendemà trobaren el ...

Els mecanismes de la memòria són imprevisibles, poden esborrar els aniversaris dels amics i sorprendre't de bon matí amb cançons ja oblidades. A mi em va passar una vegada amb la cançó del club Babalà, coreografia inclosa. Els psicòlegs diuen que la ment opta per esborrar o millor dit, manipular o blocar records per protegir-se,  fins que un dia tornen a florir esperonats per diferents estímuls. Estos dies passats, no sé com, he recordat una situació que, vista en retrospectiva, fou un poc perillosa, malgrat que en el seu moment la vaig prendre com la típica situació que sols m'ocorre a mí. L'esdeveniment va tindre lloc ara fa dos anys. A l'escola del Perú teníem una setmana de vacances així que havíem planejat un viatge amb la companya voluntària, el nóvio italià i una altra voluntària belga que vam conéixer a l'escola, posem que s'anomenaven Vicenta, Giovanni Rana i Chantal.  Jo volia anar a Cusco, Machu Pichu i el llac Titicaca i aprofitar per a anar a B...