UN B2
Recordareu, Déu vos guard, en una entrada anterior que vaig parlar del drama d'haver d'arreplegar el títol d'alemany i els horaris d'atenció al públic de fantasia que té la secretaria. Bé, com que malgrat els meus desitjos, no podia procrastinar-ho eternament, he decidit anar a Benidorm. Quan hi he arribat, ha sigut tot molt estrany. El secretari, que pareixia la imatge comercial d'una coneguda marca de productes de neteja, ha dit el meu nom en veu alta i m'ha preguntat si els havia enviat un correu electrònic, com si estigueren esperant-me. Sí , he dit sense pensar-ho, encara que no n'estava segur, d'haver-ho fet. Era una d'eixes coses que pense a fer i vaig procrastinant-la fins que arriba un punt en què ja no puc discernir voluntat i realitat. Però no m'heu contestat , he afegit empoderant-me. - Hauries d'haver vingut abans del 30 de novembre - m'ha avisat. Desapuntat, però no sorprés, això de resoldre un tràmit administratiu sense