DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

Les vesprades d'estiu són temps adobat per a la  nostàlgia . Com les ones de la mar que arriben d'on es perd l'horitzó, d'un bressol en el qual ningú no les ha vistes nàixer, arriben amb força espitjades pel vent de llebeig per a després d'un llarg viatge, trencar sense remei contra la superfície dura de les roques. Així són els pensaments, continus, incansables, destructors que amb cada embranzida  s'enduen  un poc  de la  pedra. Pense en la gent que ja no està, en aquells que han desaparegut, en els seus retrats solitaris que pengen a mercé de l'oblit i que el temps va devorant sense remei. Qui són? Són els que eren? L'oblit s'alimenta dels pigments, esborra els trets, deixa una imatge a penes reconeixible, formes irreals com l'espuma marina  que  queda abandonada damunt dels còdols de la vora  quan  la mar es retira.

Jove en persa es diu جوان [djavan],  ҷавон en tadjik. Ha passat al turc com a civan .  Trobem diferents cognats com l’hindi युवा [yuva], el gal·lés ifanc i el gaèl·lic escocés òg , l’anglés young , l’alemany jung i el seu derivat Junge , xiquet, el neerlandés jong , el suec ung o l’ídix יונג [yung]. Entre les llengües romàniques i derivat del llatí juven tenim el portugués jovem , el castellà joven , l ’ aragonés choven , el català i l ’ occità jove , el francés jeune , l ’ italià giovane , el sicilià giùvini .   El romanés té june , però és més comú el mot tânăr . Les paraules jònec, jònego i jònega amb que es denominen els bovins jóvens també en deriven. En la família eslava tenim el rus юный i l’ucraïnés юний tot i que les formes молодой i молодий són més comunes.

Fa uns anys en època de pandèmia, quan teníem temps per a tot, vaig  vore  un mapa que mostrava l'evolució dels municipis per població a Catalunya. Llavors vaig decidir fer una cosa pareguda amb el País Valencià. Tot prenent els anys 1857-1877-1920-1960 i 2011 que són els que hi ha disponibles a la web de l'Institut Nacional d'Estadística. Abans del segle XIX no hi havia recomptes de  població  seriosos, de manera que parlem de focs que és una unitat més general. Així ja l'any 1857 durant el regnat d'Isabel II destaquen la zona industrial d'Alcoi-Vinalopó, la zona de les taronges de la Ribera i poblacions històriques com Llíria o Xàtiva. Criden l'atenció les viles pescadores (la Vila, Vinaròs) i la presència de Requena i 2 municipis desapareguts: Russafa i el Poble Nou de la Mar que posteriorment s'integraren dins del terme municipal de València.                                                 Ja en plena restauració, durant el regnat d'Alfons XII, e