EVOLUCIÓ DE VILES VALENCIANES

Fa uns anys en època de pandèmia, quan teníem temps per a tot, vaig vore un mapa que mostrava l'evolució dels municipis per població a Catalunya. Llavors vaig decidir fer una cosa pareguda amb el País Valencià. Tot prenent els anys 1857-1877-1920-1960 i 2011 que són els que hi ha disponibles a la web de l'Institut Nacional d'Estadística. Abans del segle XIX no hi havia recomptes de població seriosos, de manera que parlem de focs que és una unitat més general.
Així ja l'any 1857 durant el regnat d'Isabel II destaquen la zona industrial d'Alcoi-Vinalopó, la zona de les taronges de la Ribera i poblacions històriques com Llíria o Xàtiva. Criden l'atenció les viles pescadores (la Vila, Vinaròs) i la presència de Requena i 2 municipis desapareguts: Russafa i el Poble Nou de la Mar que posteriorment s'integraren dins del terme municipal de València.

                                      
Ja en plena restauració, durant el regnat d'Alfons XII, el 1877 es manté sense grans canvis. Alcoi s'enfila al tercer lloc amb gairebé la mateixa població que Alacant. Reapareix Gandia que destacava per la seua absència en el cens anterior. Això es pot explicar per què l'antic terme municipal de Gandia es va fragmentar en ajuntaments més que altres viles com Xàtiva. Apareix també Dénia per l'efecte de la pansa.

                                            

Ja en el segle XX, el 1920 comença a configurar-se l'anell periurbà de València amb Torrent (i no lluny del 25 Burjassot i Paterna). El clúster de la taronja es manté fort (Carcaixent-Alzira-Algemesí-Sueca) i a l'interior apareix Utiel.

                                   

Durant el franquisme, el 1960 el cercle periurbà de València s'ha fet gran a costa de les migracions internes, també apareix Sagunt amb la seua indústria metal·lúrgica, però desapareix Dénia que no s'ha pogut refer de la crisi de la pansa. Encara resisteixen Requena i la taronja riberenca.

                                          

I per fi arribem al segle XXI. El 2011 veu consolidar-se una série de dinàmiques: la decadència poblacional de l'interior (cauen Requena i Xàtiva), el turisme ja es fa notar (Benidorm, Dénia, Torrevella, Santa Pola). Al voltant d'Alacant es forma una àrea periurbana amb Sant Vicent del Raspeig, mentre que en el vèrtex del Vinalopó cauen Crevillent i Monòver i apareix Elda-Petrer.

                                  

A l'INE també està el cens de Floridablanca de 1787. Llavors trobem una concentració encara al voltant de la Via Augusta amb algunes capitals interiors i el gran forat que era encara la Marina. D'eixes 25 viles se'n mantenen hui en el rànquing 12. Hi he afegit Requena i Villena que encara no en formaven part, s'incorporaren al País Valencià durant el regnat d'Isabel II. Hi he afegit també Benimaclet que la dècada anterior encara era un municipi.