DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

A l’oest de la vila medieval d’Alacant, entre el Tossal i el Barranc de la Canèssia (anomenat actualment com a Rambla de Méndez Núñez i Plaça d’Espanya) se situava l’Horta de Sueca que funcionava a manera d'horta periurbana i on s'instal·lava un mercat d’hortalisses. Es tracta d’una paraula d’origen àrab, derivada de سوق [swq] un mercat a l’aire lliure on proveir-se de béns i queviures. Per al cas que volem parlar, Sueca és el diminutiu del mot soc سويقة [swayqa] que col·loquialment ja es pronunciava com en l’actualitat, tot i que molts parlants diftonguen ue. En este sentit, mercadet tindria un sentit més informal, temporal i no tant per la seua grandària, atés que per la seua ubicació devia arreplegar les gents dels voltants o lliure de determinats impostos que sí que afectaven els socs urbans. En el litoral pèrsic d’Oman trobem una altra Sueca, la ciutat d’As-Suwaiq que per la seua ubicació era un important centre comercial entre Pèrsia, l’Índia, la península aràbiga i el C...

 Odie quan aplegue tard al treball perquè em trobe una grua o una formigonera. S’han apoderat de les carreteres amb la dèria constructiva que patim, ocupen tot l’ample de la calçada i condueixen lentament. Abomine dels equips ciclistes que venen a entrenar ací, siguen europeus o propietat d’algun xeic del golf pèrsic o d’algun oligarca del gas, uns altres que s’apoderen de l’espai per al seu ús personal. I ja posats no suporte tampoc les caravanes, ni els cotxes de lloguer que van encantats admirant el paisatge o atemorits perquè mai han vist un carrer empinat, acostumats com estan a les seues planures humides. Avorrisc els cotxes grans, els SUV i els cotxes de gamma alta en general i especialment tot el subtext fàl·lic que els acompanya. Deteste l’embús que es produeix cada dia a l’estacionament del col·legi perquè han de dur els fills en cotxe fins a la porta de l’aula. No m’agrada el tràfic en general, ningú hauria d’eixir de casa mentre jo m’he de desplaçar perquè no m’agrada c...

 Des dels Pous de l’Abiar, el viatger continua el seu camí tot recte fins a endinsar-se en el terme de Xàbia i travessar les partides de Tarraula, a l’esquerra. A mà dreta queda la Lluca, un lloc de poblament des d’antic, s’hi va trobar l’ínclit tresor ibèric de Xàbia i restes d’una vila romana, fins al segle XVI, moment en què fou abandonada. Hui totes aquestes històries jauen sota una urbanització de xalets i un camp de golf. El camí inicia llavors el descens cap a la plana del riu Gorgos i queden arrere els alterons que tanquen aquesta vall pel migdia. En aquest punt s’hi apareix al viatger en tota la seua esplendor, la figura del Montgó, referència geogràfica que ja no l’abandonarà en les restants etapes del camí. El Mons Agonis dels romans i el Jabal Qa Un dels andalusins ha retingut sempre una gran força tel•lúrica. Malgrat la seua escassa alçada, 753 metres, la proximitat del litoral contribueix al fet que la seua silueta d’elefant tombat siga ben visible des de qualsevol di...

He estat llegint l’autobiografia (encara que és una autobiografia parcial) de l’arqueòleg Heinrich Schliemann, L’Home de Troia publicada per l’editorial Interfolio. Nascut prop de la ciutat de Rostock l’any 1822, al nord d’Alemanya. Fou fill d’un pastor protestant, però es decantà prompte per l’ofici de comerciant i quan va morir el 1890, havia aconseguit aprendre més de 15 llengües, la majoria de manera autodidàctica. Encara que no ho diu, la seua llengua materna devia ser el baix alemany donades les circumstàncies històriques del moment, tot i que seria alfabetitzat en alemany com solia passar.  Ja en el segle XIX es referien com a dialectes a tot allò de l’àrea germanòfona que s’hi pareguera, però sabem que fins a la Segona Guerra Mundial el que hui coneguem com a alemany no estava tan arrelat en els entorns domèstics, sols a l’Església, la burocràcia i les universitats. Per la seua educació, també li ensenyaren el llatí. De jove aprengué l’anglés per als seus negocis d’importa...

  La paraula آباد [abad]significa ciutat en persa i és molt prolífica en la toponímia del centre d’Àsia Islamabad (Pakistan), Hyderabad (Índia), Jalalabad (Afganistan), Faisalabad (Pakistan), Aixkhabad (Turkmenistan), Leninabad que va ser el nom de diverses ciutats a l’antiga Unió Soviètica. En persa té altres significats com populós, cultivat, habitat i prové del protoindeuropeu *peh₂ que es relaciona amb la protecció, i també amb el pastoreig. La relació amb altres llengües és més complexa, en el grec modern tenim ποιμήν que vol dir rector, però amb el significat original de pastor, vaja com passa amb les llengües llatines, el rector és el pastor d’ànimes. Del llatí pasco tenim en valencià péixer , el francés paître , l’italià pacere , el castellà pacer , l’occità pàisser , el portugués pastar , el romanés pa ş te ...que és l’acció d’alimentar el ramat. El que es dedica a péixer és el pastor i l’activitat la pastura. En les llengües germàniques trobem l’anglés food , l’al...