DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

En persa peu es diu پا [paa] paraula que deriva del protoindoeuropeu *pṓds. Relacionat amb ell hi ha l'hindi  पांव [pav] o  पाँउ [pau]. El persa  پایجامه [paydjama] que vol dir cobriment del peu i a través de l'hindi i de l'anglés tenim la paraula pijama.  Tenim el gaèl·lic escocés sìos , avall.  El protogermànic  fōts donà l'anglés foot , el neerlandés voet , l'alemany Fuß , l'ídix  פֿוס [fus] o el suec fot . El grec antic πους evolucionà a πόδι en el modern i els derivats que tenim en les nostres llengües com podòmetre, octòpede, bípede, pòdium. El llatí pes té presència a totes les llengües romàniques: el romanés  picior , l'italià piede , el sicilià pedi , el francés pied , el català peu , l'occità pè , l'aragonés i el castellà pie , el portugués pé i derivats com pedal, pedicura, pedestre... Pel que fa a les llengües eslaves, el rus  пята i l'ucraïnés  п'ята , l'ídix  פּיאַטע [pyate] i el serbi-croat  пета /...

 Enguany m'havia proposat anar a tots els municipis del País Valencià, si bé el propòsit és difícil, ja que n'hi ha més de cinc-cents, almanco anar-hi a la majoria. En part ho faig per a conéixer molts pobles als quals no he anat en la vida. Tot i que al llarg dels passejos se m'ha plantejat no poques voltes què implica estar a un municipi i també m'assalta la por d'estar simplement consumint pobles. Quan podem considerar que hi hem estat a algun lloc? Quantes hores? Cal pernoctar o simplement és prou amb fer una menjada i visitar els seus monuments més assenyalats? Compta més el nucli històric o també val el terme o alguna pedania? Pareix que no, però són qüestions adients donat que un any té tres-cents seixanta-cinc dies i sis hores i hi ha cinc-cents quaranta-dos municipis, és a dir que anant cada dia a un de diferent, encara caldria visitar-ne més d'un i més de dos.  Finalment, ho he resolt de la següent manera, especialment per als municipis petits o de gra...