LA MEUA PRIMERA BAIXA

 Este estiu pensava amb certa ingenuitat que arribat quasi a la quarantena ja no tinc moltes més primeres voltes que experimentar. Dissortadament, al destí li agrada jugar amb nosaltres. No descriuré tota la rastrera de símptomes que arrossegue des de fa més d'un mes, solament que fa dues setmanes vaig arribar al punt que se'm feia insostenible dur una vida normal així que després de moltes visites a urgències, fins i tot a l'hospital, vaig decidir agarrar una baixa. 

Primer que tot he d'aclarir que com a professor funcionari estic lligat a un anacronisme anomenat Muface, una mútua sanitària on estem tots els funcionaris de l'Estat. Això va ser un invent dels setanta que venia a pal·liar la falta d'un servei universal de salut i que en el seu dia potser tenia sentit, ja que cada empresa ha de vetlar per l'estat dels seus treballadors. Tanmateix, ja no funciona així, no tenim revisions periòdiques, simplement permet que un grapat de treballadors tinguen la fantasia de sentir-se burgesos amb sanitat privada a costa dels contribuents. Com totes les assegurances de sanitat, que no deixen de ser estafes piramidals, la clau del negoci és que hi contribuïsca més gent que reba prestacions. El que passa és que amb la nostra piràmide demogràfica això ja no és sostenible i l'any passat fins i tot va estar a punt de desaparéixer fins que el Gos Sanxis va resoldre la solució pesoejamenta pel mig. La qüestió és que quan vaig obtindre la plaça de funcionari havia de triar si volia el metge de la seguretat social o privat i com que intente ser el més coherent que puc, jo vaig triar la seguretat social, pensant de manera equivocada que això em permetia desfer-me de Muface per a sempre.

Quan vaig voler demanar la baixa en el taulell d'informació em van dir que acudira al sendemà només obrir per a vore si tenia sort i algun metge tenia un buit per a atendre'm i així ho vaig fer, però em va tocar un metge força desagradable que es va passar la consulta insinuant que inventava o exagerava els meus símptomes, per a finalment tramitar-me una baixa amb una casuística que no es corresponia amb la meua. Amb el paper, em van donar també cita per a la revisió una setmana després. Vaig enviar la baixa a l'institut i em van dir que eixe paper no valia perquè necessitava el formulari de Muface. Això li ho havia intentat explicar al metge, però no em va voler fer cas, de manera que vaig tornar al taulell. Afortunadament, no soc la primera persona que ha tingut un mal encontre amb eixe metge i la dona del taulell, cansada de queixes va cridar a l'inspector de zona perquè li explicara al metge com funcionen les coses així que finalment va accedir a fer-me el paper que tocava. Al remat, jo demanava la baixa per problemes de motricitat i m'havien tingut des de les 8 del matí fins a les 2 de la vesprada de la seca a la Meca amb papers. 

Ingènuament, vaig pensar que ja estava tot solucionat, però al sendemà encara m'havien de telefonar de l'institut per a dir-me que el formulari estava mal omplit, el metge havia escrit allò que li havia paregut, de manera que vaig tornar al centre de salut, em donaren cita amb un altre metge que tenia un buit (estranyament quan demanes cita per internet mai hi ha llocs disponibles a unes setmanes vista) i esta volta el metge no sols em va omplir el formulari que tocava sinó que es va preocupar de veritat pel meu estat. 

Una setmana més tard tenia la revisió de la baixa, però quan vaig acudir al centre de salut, a la metja que m'havien adjudicat no li apareixia el meu nom en el llistat, així que de nou al taulell a vore quin era el problema. En un principi pareixia que ni tan sols havia estat de baixa eixa setmana, era un producte de la meua imaginació, com la meua malaltia, però a la fi vam aclarir que en rebutjar-me la primera baixa, m'havien cancel·lat també automàticament la revisió, de manera que en tornar-me a fer la baixa, haurien d'haver-me donat de nou una nova cita, però ningú hi va pensar. Tot això em va tindre tres hores en el centre de salut fins que una metja (i ja és la huitena que m'atén en un mes, no sé per a què vull un metge de capçalera) em va poder vore i em va allargar la baixa encara una altra setmana, de manera que açò dels metges encara no ha acabat. 

Com a conclusió, la pròxima volta que em veja incapacitat per a treballar preferisc anar-hi igualment encara que siga reptant com un cuc i morir pel camí, almenys m'estalviaré tanta burocràcia.