DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

El turismo es un gran invento                                                    (Paco Martínez Soria) Si voleu la versió resumida, vegeu estos dos fragments de la pel·lícula El turismo es un gran invento, 1968, crec que sintetitza molt bé tot. https://www.youtube.com/watch?v=_qXBkhatNzc https://www.youtube.com/watch?v=6XL5IsJMAgE La crisi de la pansa  Anteriorment havíem vist que les primeres dècades del segle XX a la Marina foren de reconversió econòmica. La impossibilitat per competir amb altres productors havia conduït a una caiguda de les exportacions de pansa i el mercat sobrevivia d'una demanda interior que experimentava també dificultats. Llavors tres alternatives es barallaven, la taronja que donava molts bons rendiments en la Safor i en la Ribera Alta, la indústria o el manteniment del conreu de la vinya, orientat ara cap a la produ...

El turisme i la pansa, què poden en tindre en comú? En principi, res.  És com voler comparar una pedra i una flor però si ens hi fixem més detingudament, hi observarem que comparteixen molts trets comuns. Per exemple el procés d''elaboració de la pansa inclou el dessecat del raïm al sol mentre que el nostre turisme consisteix en persones que vénen i es tomben i es fan assecar al sol. Bromes a part, ambdues activitats econòmiques han tingut una gran importància en el desenvolupament econòmic de Xàbia dels darrers dos segles i per a bé o per a mal, la seua empremta serà difícil d’esborrar. Ja en la Baixa Edat Mitjana hi havia un comerç de la pansa entre la Marina i els mercats europeus, alemanys, anglesos, flamencs, però és entre el segle XVIII i el segle XIX que es produeix un progressiu augment. Aquest creixement anava lligat als canvis que s'havien operat en el Regne Unit, l'increment demogràfic i del poder adquisitiu de la revolució industrial repercutiren en una...

Aquest relat el vaig presentar a un concurs de relats que va fer l'Ajuntament de Teulada este any passat. No vaig guanyar però els han publicat tots en una revisteta i fa comboi. Mentre l'escrivia tenia al cap la cançó Strangers in the night cantada per Frank Sinatra. Tot va començar aquella nit d’estiu. Jo fugia del soroll d’una revetla d’estiu. Tu escapaves d’una vida de dolor. Però en aquell instant no ho vaig saber. Ens creuaren sota l’ombra del vell castell, la lluna realçava la blancor del teu vestit. En una mà duies les sandàlies. Els teus peus descalços s’enfonsaven en l’arena de la platja amb cada passa. La remor de la mar va encobrir un tímid bona nit que vaig dir. No em vas contestar. Les nostres pells estaven recobertes d’una pel·lícula de suor, sal i arena. La calor no respectava ni la nit. Jo estava atordit per l’alcohol barat de la barra. Si no haguera estat borratxo, haguera pogut llegir en els teus ulls el crit d’auxili que demanaven. Després d’uns minuts que...

Pavia no era part del viatge, fou una parada improvisada, un pensat i fet. Lugano era originalment el lloc pensat, una xicoteta ciutat del sud de Suïssa, la principal ciutat de la Suïssa italianòfona. Què hi ha a Lugano? No gaire des què la baronessa  s'emportés totes les obres d'art del museu Tyssen a Madrid. Però Lugano representava sobre tot el fet de poder visitar un nou estat després de dos anys. Trencar la maledicció. Tanmateix el destí, o millor dit, el sistema ferroviari italià i la seua xarxa de difícil comprensió s'interposaren en el camí. Recordava l'existència de Pavia vagament i desconeixia que es trobava tan a prop de Milà així que buscant un pla B, em vaig decantar per l'antiga capital dels llombards. Quina manera millor de tancar el viatge per la Llombardia?

En febrer del 2010 un amic ens va convidar al seu trenté aniversari en Parcent. En aquells dies hivernals jo tenia 23 anys i complir-ne trenta semblava tan llunyà! I quasi sense pensar-ho, ja han arribat, a bord d'una locomotora sense frens. Però no vull fer profundes reflexions sobre el canvi de xifra. Bàsicament diré que ni he arribat a dominar deu llengües, ni he escrit un llibre, ni he viatjat als cinc continents ni visc a l'estranger, així que no he complit cap dels objectius que m'havia plantejat. Què hi farem? La vida no tracta sempre sobre complir somnis i tindre experiències significatives, en bona part consisteix a tindre una rutina i a fer coses que no tenen gaire valor. Ara bé, si ho encare pel costat positiu, he aconseguit aprendre a parlar més o menys sis llengües i tinc coneixements elementals d'un grapat més. No he publicat un llibre però tinc este bloc i un cabàs de relats i diverses novel·les que mai veuran la llum i una altra que pot ser, sí. No he ...

Aquí tot el que ha donat el 2016 en matèria llegidora -La Catedral  (desembre 2015-gener 2016) del novel·lista valencià Vicente Blasco Ibáñez (1867-1928). Un antic carlista transformat en anarquista a través d'una conversió que ni la de Sant Pau camí cap a  Damasc, busca refugi en la catedral de Toledo on treballa el seu germà. A partir d'aquí començà una història sobre la catedral de Toledo amb personatges als quals de vegades els succeïxen coses i de vegades no, amb tot un seguit d'anècdotes sobre l'edifici. El vaig començar l'any passat i en l'anterior crítica no li augurava un bon final. Bé, té un final molt de l'estil de Blasco Ibáñez, (spoiler) un dels protagonistes acaba morint al final. Blasco Ibáñez quan s'allunya de València perd molt, he dit.

-Em vaig comprar un cotxe. Crec que ha sigut el més destacable de l'any i després de quasi nou anys de tindre carnet. He aconseguit major independència però també he hagut de reaprendre a conduir. -Vaig deixar el treball en l'agència de viatges. Estava fart de suportar el maltractament diari del cap. Esta experiència m'ha servit per a aprendre molt sobre drets laborals i la seua importància i que tot no és tindre treball i guanyar diners. També he aprés que vivim en una zona que pel turisme, els treballadors no tenen quasi drets i el pitjor de tot, a poca gent li importa. -Vaig començar a fer classes d'espanyol amb un romanés. -Vaig començar a afeccionar-me a la pastisseria i a la rebosteria. -Vaig començar a treballar en una botiga de barbacoes per a uns anglesos i vaig aprendre a vendre barbacoes en sis llengües diferents. Al principi era entretingut però a poc a poc anà perdent la gràcia, a banda de suportar cada dia les mil i una raons per les quals els angl...