DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

                                                  Des de la Marina i si ens girem direcció sud tot resseguint el meridià de Greenwich, este s'endinsa dins de la mar i torna a tocar terra tres-cents quilòmetres després, en el terme de Stidia, en Algèria, un municipi de vora 10.000 habitants i que s'ubica entre les ciutats d'Orà i Mostaganem. El nom li ve del tamazic Aïn Stidia i que literalment vol dir aigua rovellada o ferruginosa pels seus dipòsits minerals de color rogenc. De fet, els francesos hi van crear un balneari l'any 1848 per a aprofitar les propietats de la seua aigua. Ja en el segle XX li canviaren el nom a l'indret pel de Georges Clemeanceau, primer ministre de França durant els anys de la Gran Guerra, i després de la independència el va recuperar. Ara, hi ha una tradició local que vol fer derivar el nom d'Astiya, la versió àr...

Com diria la cantant Britània Espases, he de confessar, he fet servir el ChatGPT i abans de fustigar-me, vull explicar-me: En Tik Tok estan prenent volada els booktokers, creadors de contingut relacionats amb els llibres. Hi ha els clàssics que recomanen tota classe de llibres, però a eixos els aparcarem ara. Després venen tota una caterva que sense posar en dubte que els agrade llegir, lligen els mateixos llibres, els que estan de moda, gairebé tots de romanticisme negre amb escenes eròtiques (això que ells anomenen dark romance i spicy ). L'objectiu que persegueixen, a banda de tindre seguidors, és que les editorials els regalen llibres per a fer-los publicitat i es graven llegint, reaccionant (de manera més o menys histriònica) a passatges de la novel·la, subratllant passatges, afegint pòstits a aspectes que volen remarcar, valoren la lectura, fan un resum molt per damunt, preparen la lectura (trien els pòstits i retoladors que empraran d'acord amb el color de la portada de...

La ciutat de Bizerta se situa al nord de la costa del Magreb, a l'actual estat de Tunísia. Amb més de cent mil habitants en l'actualitat, ocupa una petita península que comunica, a través d'un canal de set quilòmetres de llarg, la mar Mediterrània amb una albufera de 136 quilòmetres quadrats.  Esta ubicació excepcional explica la seua importància històrica des de temps dels fenicis. Però la nostra història no va tan lluny. A principis del segle XX la ciutat és administrada pel protectorat francés i té un comerç molt actiu, tot i que la pesca es manté com una activitat important. A més l'estat francés hi té estacionada la seua armada, i encara pretendria fer-ho després de la independència de 1956. La seua població també és molt diversa, ja que hi trobem no sols amazics i àrabs sinó també colons francesos, sicilians, sards, corsos així com una important comunitat jueva amb elements indígenes i estrangers. A banda, hi ha els andalusins, els descendents d'aquells mori...

  La primera persona del singular en persa es من [man], escrit ман en tadjik, i originalment es referia a la forma d’objecte però amb el temps esdevingué també la del subjecte tot desplaçant la forma az/azo que encara s’empra en moltes variants de les llengües iranianes. Així és cognat de l’hindi मा [ma], del grec εμένα que deriva de l’antic acusatiu ἐμέ , del llatí me que ha donat mă, me o mi en les diferents llengües romàniques, de l’anglés me , l’alemany mich , el neerlandés mij , el suec mig , el gal·lés i gaèl·lic escocés mi , el rus меня , l’ucraïnés i serbi мене .

  En el temps històric vint-i-cinc anys no són res, en canvi, en l'àmbit tecnològic, cada quart de segle pareix una eternitat. Així, a finals dels noranta, quan parlar per telèfon era un plaer i no una tortura i quan cada telefonada era una sorpresa, els mòbils sols eren un objecte de luxe a l’abast d’empresaris importants i altra gent d’eixe pelatge, els fixes regnaven per tot, ja fora amb rodeta o amb teclat. En aquell temps calia apuntar-se els números de telèfon a una llibreta, una mena de grimori que donava accés a tota la xarxa de coneguts. Encara més, si no sabíem el número d’una persona, tan sols calia buscar-lo en un llibrot que no sabia que era la llei de protecció de dades. Així a força de buscar-los i reproduir-los sobre l’aparell, alguns anaven gravant-se a la memòria. Jo me’n sabia una dotzena, d’amics amb els quals ja no tinc relació, el de casa, encara que fa temps que ningú l’utilitza, el de ma uela, que ja no sap qui soc i també el de ma mare, el que més feia se...

  El maltés no és l'única llengua aràbiga de la Unió Europea, ja que en Xipre es parla, a banda del grec i del turc, l'àrab xipriota. Esta és la llengua de la comunitat de cristians maronites de l'illa. Hi ha quatre poblacions on resideix la majoria d’esta comunitat: Kormakitis, Agia Marina, Asomatos i Karpaseia, totes elles en la zona sota control de la República de Xipre del Nord. Es calcula que el parlen vora 3.000 persones, la major part per damunt dels trenta anys, per tant és una comunitat moribunda. Reben ajuda de les Nacions Unides, a més d’una pensió del govern de Xipre que vol retindre la població grecoparlant al nord, això per a evitar la sagnia que començà als anys 70 després de l’ocupació turca, quan molts d’ells emigraren al sud i es dissolgueren com a comunitat lingüística. Des del 2008 es reconeix com a llengua protegida de Xipre, tot i que a voltes això no significa res. L'àrab de Xipre és la llengua de la comunitat religiosa dels maronites un vessant...