DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

Revisant antics esborranys del blog, he trobat este que reproduiré a continuació que vaig començar a escriure un 5 d'octubre del 2010 i que no vaig concloure: " Aprofite aquests dies de vacances que comencen a fer-se pesats per posar-me al dia en qüestions que tenia un poc deixades de banda des d'abans de l'estiu. Una de les meues passions és aprendre noves llengües, fins a arribar a un punt que en podríem dir malaltís, una autèntica linguomania que condueix a l'interés per tota forma de comunicació oral. Del meu viatge a Egipte em vaig portar un llibre per aprendre l'alfabet aràbic, em va costar una mica de trobar puix no se solen veure per les zones turístiques. Vaig poder comprar-me'l en una xicoteta llibreria als afores del barri copte, al costat d'una botiga que perjurava que els seus preus eren més barats que els del Mercadona (si, fins a les tòrrides arenes del Sàhara i els refrescants oasis de la vora del Nil arriba el nom del totpoderós Paco Ro...

En persa peu es diu پا [paa] paraula que deriva del protoindoeuropeu *pṓds. Relacionat amb ell hi ha l'hindi  पांव [pav] o  पाँउ [pau]. El persa  پایجامه [paydjama] que vol dir cobriment del peu i a través de l'hindi i de l'anglés tenim la paraula pijama.  Tenim el gaèl·lic escocés sìos , avall.  El protogermànic  fōts donà l'anglés foot , el neerlandés voet , l'alemany Fuß , l'ídix  פֿוס [fus] o el suec fot . El grec antic πους evolucionà a πόδι en el modern i els derivats que tenim en les nostres llengües com podòmetre, octòpede, bípede, pòdium. El llatí pes té presència a totes les llengües romàniques: el romanés  picior , l'italià piede , el sicilià pedi , el francés pied , el català peu , l'occità pè , l'aragonés i el castellà pie , el portugués pé i derivats com pedal, pedicura, pedestre... Pel que fa a les llengües eslaves, el rus  пята i l'ucraïnés  п'ята , l'ídix  פּיאַטע [pyate] i el serbi-croat  пета /...

 Enguany m'havia proposat anar a tots els municipis del País Valencià, si bé el propòsit és difícil, ja que n'hi ha més de cinc-cents, almanco anar-hi a la majoria. En part ho faig per a conéixer molts pobles als quals no he anat en la vida. Tot i que al llarg dels passejos se m'ha plantejat no poques voltes què implica estar a un municipi i també m'assalta la por d'estar simplement consumint pobles. Quan podem considerar que hi hem estat a algun lloc? Quantes hores? Cal pernoctar o simplement és prou amb fer una menjada i visitar els seus monuments més assenyalats? Compta més el nucli històric o també val el terme o alguna pedania? Pareix que no, però són qüestions adients donat que un any té tres-cents seixanta-cinc dies i sis hores i hi ha cinc-cents quaranta-dos municipis, és a dir que anant cada dia a un de diferent, encara caldria visitar-ne més d'un i més de dos.  Finalment, ho he resolt de la següent manera, especialment per als municipis petits o de gra...

Fa poc he tornat a veure la pel·lícula Una història de joguets 3 i he de reconéixer que algunes llàgrimes fugisseres em van brollar dels ulls cap al final. Si no l'heu vista, vos faré una espoliació de la trama perquè va eixir fa quinze anys i no és cap novetat. Andreuet se'n va a la universitat i sa mare decideix que ara que ja no serà a casa, transformar la seua habitació en un gimnàs i li demana de guardar en l'altell o desfer-se de totes les seues coses. Tot i que donen a entendre que la facultat es troba en la mateixa ciutat i que llavors podria continuar vivint-hi, ja sabeu com són els americans, als dihuit anys es desfan de les seues criatures. Els joguets estan consternats perquè malgrat adonar-se que el xiquet ja no jugava amb ells i els havia oblidat en un baül, conservaven l'esperança que tard o d'hora les coses serien com abans.  Per una série de malentesos, els joguets acaben en una guarderia on són maltractats pels usuaris i són víctimes d'una màf...

                                                  Des de la Marina i si ens girem direcció sud tot resseguint el meridià de Greenwich, este s'endinsa dins de la mar i torna a tocar terra tres-cents quilòmetres després, en el terme de Stidia, en Algèria, un municipi de vora 10.000 habitants i que s'ubica entre les ciutats d'Orà i Mostaganem. El nom li ve del tamazic Aïn Stidia i que literalment vol dir aigua rovellada o ferruginosa pels seus dipòsits minerals de color rogenc. De fet, els francesos hi van crear un balneari l'any 1848 per a aprofitar les propietats de la seua aigua. Ja en el segle XX li canviaren el nom a l'indret pel de Georges Clemeanceau, primer ministre de França durant els anys de la Gran Guerra, i després de la independència el va recuperar. Ara, hi ha una tradició local que vol fer derivar el nom d'Astiya, la versió àr...

Com diria la cantant Britània Espases, he de confessar, he fet servir el ChatGPT i abans de fustigar-me, vull explicar-me: En Tik Tok estan prenent volada els booktokers, creadors de contingut relacionats amb els llibres. Hi ha els clàssics que recomanen tota classe de llibres, però a eixos els aparcarem ara. Després venen tota una caterva que sense posar en dubte que els agrade llegir, lligen els mateixos llibres, els que estan de moda, gairebé tots de romanticisme negre amb escenes eròtiques (això que ells anomenen dark romance i spicy ). L'objectiu que persegueixen, a banda de tindre seguidors, és que les editorials els regalen llibres per a fer-los publicitat i es graven llegint, reaccionant (de manera més o menys histriònica) a passatges de la novel·la, subratllant passatges, afegint pòstits a aspectes que volen remarcar, valoren la lectura, fan un resum molt per damunt, preparen la lectura (trien els pòstits i retoladors que empraran d'acord amb el color de la portada de...