DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

Tenia el llibre de Jack Kerouac, On the road , a la meua llista de pendents des que faig fer a la facultat Història d'Amèrica Contemporània (com de lluny queden ja aquells dies!!) i per fi m'he animat a llegir-me'l i a acabar-lo.  L'argument és bastant senzill; conta les aventures i desventures de Sal Paradise (aka Jack Kerouac) i de Dean Martin al llarg i ample dels Estats Units, de costa a costa vivint al límit i tot el que això comporta: sexe, drogues, alcohol. La carretera vertebra un país enorme i en ella s'encreuen tot tipus de persones. Des de Nova York a Frisco (San Francisco) o des de Denver fins la ciutat de Mèxic, passant per Los Ángeles, Nova Orleans o Chicago la carretera és una font de coneixement, una universitat del coneixement empíric. Des de la nostra perspectiva el llibre no impacta molt, fins i tot és molt light per als temps que corren. Però aquí l'exercici consisteix a llegir-lo des de la perspectiva d'un individu, fins i tot un nor...

La corrupció ja forma part del decorat de les nostres vides, es troba tan banalitzada que en la majoria de casos és força difícil reconèixer-la entre les distintes robes sota les que s'amaga. Aquesta mestra de la disfressa és una espècie de Tenorio dels nostres dies, puja als palaus i baixa a les cabanes sense fer fàstics a ningú. S'ha tornat tan habitual que rarament ningú no s'escandalitza en veure el veí fornicant amb la corrupció.  Corrupció són els tratges de Camps o hipotecar el teu poble per lucrar-te,  però també ho són les comissions,  fer la vista grossa quan algú comet una infracció, evadir impostos. Qui no ha sentit mai això de: jo també ho faria?  i tants altres actes de les nostres vides diàries que són com els flocs de neu, per separat són inofensius però que tots plegats esdevenen devessalls que ens atropellen. I aquest parament ve d'aquest matí, quan la professora de Contextos ha comentat, i no li falta raó, que corrupció són els bolsos de Rita p...

Divendres, després de dues setmanes vaig acabar el primer període de pràctiques a l'Escola d'Artesans de València. I que he dir de l'experiència? Llavors que la teoria del màster és molt bonica: innovació, pedagogia, motivació però és a la plaça quan de veritat veus com es toreja. I encara que al principi em semblava que l'experiència anava a ser avorrida perquè havíem de ser l'ombra de la professora, i aleshores era com assistir de nou a classes a l'institut, finalment a mesura que vas coneixent el punt de vista d'altres estudiants de pràctiques, professors, dels alumnes i intervens en la classe l'experiència es torna més interessant. I he de dir també que l'experiència m'ha resultat molt enriquidora en dos sentits. Per una banda perquè m'ha permès desmuntar molts estereotips que tenia sobre l'adolescència actual i per una altra banda he vist que no és impossible mantindre l'ordre dins la classe si saps com.  Molts tenim la imatge...

Ja fa un temps, en el canal informatiu del règim i amb motiu de la inauguració de l'AVE Madrid-València (o més bé Madrid-Platges de Madrid) anunciaven, ben orgullosos, que la Comunitat (de veïns) Valenciana havia entrat en el segle XXI de les infraestructures. Ja pot començar la festa, que isca al balcó la fallera major, mascletaes per favor! Un observador extern podria pensar que és un gran motiu de celebració per a tots els valencians, però llàstima siga que en moltes altres zones del país encara ens trobem en el segle XIX de les infraestructures. I em referisc, pel que em afecta, a la Marina encara que es pot generalitzar a les comunicacions entre la província de València i la d'Alacant. A dia d'avui, ambdues ciutats es troben comunicades únicament per una línia de ferrocarril que travessa la Vall d'Albaida i l'Alcoià. No és difícil de veure que aquesta línia es va construir fa quasi dos segles, per comunicar la principal zona industrial amb els dos ports més i...

Ja tenim un any nou i per estrenar. Ara és temps de perfilar eixos propòsits de l'any que amb un poc de sort arribaran al 31 de gener. Jo m'he proposat llegir la major quantitat de llibres de la llista de 101 llibres per llegir. És una llista que he trobat per atzar en Internet, hi ha quantitat de llistes com aquestes. Aquí a baix a la dreta he col·locat la llista. Com que ja havia llegit alguns n'he afegit més per no fer trampes. Però com que conta des d'avui ja puc ratllar un nou llibre: Manhattan Transfer de l'escriptor nord-americà (però d'ascendència portuguesa) John Dos Passos. Quan t'endinses en la seua lectura de seguida te n'adones que no té una seqüència narrativa comuna. És a dir, no hi ha un narrador omniscient que conte la història, ni descripcions de l'entorn, ni anàlisis interiors dels personatges. La història es segueix a través dels diàlegs dels personatges, de les notícies dels periòdics, de les cançons de fons que es poden escolt...