WATCHTOWER SOCIETY

Aquesta vesprada, he de reconèixer-ho, estava tan avorrit que he comés la crueltat de permetre a unes Testimonis de Jeovah, somniar per un moment, en la meua conversió. Craso error com han tingut l'oportunitat d'aprendre.

Les he vistes rondinar pel carrer i al principi he pensat: ja estan aquí. Durant tot l'estiu he vist colles d'encorbatats pel terme de Xàbia. Un dia em van abordar en l'estacionament del Mercadona, disfressats d'ancianes desvalgudes. Un altre em van enganyar, primer preguntant-me com arribar a cert lloc per a seguidament, amb premeditació i traïdoria, intentar vendrem el seu món de glamur i fantasia religiosa. No vos sembla molest passejar tranquil·lament pel carrer i que intenten vendre't la salvació eterna?  A mi, si. La condemnació també hauria de ser una lliure elecció.

Però el cas és que hui estava avorrit, quan les he sentides picar a la porta. He obert i m'han dit amb veu mel·lífera i gest innocent: ¿Necesita usted a Dios?

I clar, no saps que respondre, és la típica pregunta que et fas des que t'alces fins que et gites.

-La veritat és que no.

-Ah, vale.

 I han fet mitja volta! Pretenien anar-se'n! Però quina classe de proselitistes són aquestes que renuncien a la primera de canvi?? Què va ser dels temps en que acceptaven ser martiritzats i patir tota una sèrie de cruels i enginyoses tortures?

Abans que les perdera de vista, impulsivament, els he dit, entre indignat i desesperat per un poc de conversa humana: Però podrien intentar convèncer-me, no?

Se'ls ha il·luminat la cara, han obert els maletins i han tret les seues revistes. Tot això sense passar del portalet, que seré ateu però no imbècil, i no hi ha que deixar entrar desconeguts a casa. 

La revista en qüestió és un grapat de fulles infumables que et fa recordar amb enyorança els temps en que la impremta era un aparell car, que no es podia malgastar imprimint la diarrea mental de qualsevol penjat. Però m'ha cridat lpoderosament l'atenció, que el seu nom real siga Societat Watchtower i que tinguen la seu a Brooklyn. Oh-he pensat- una religió que té nom d'organització terrorista i la seua Roma està en la puta de Babilònia, pot ser esta religió siga interessant i tot.

Però no, si pel fet que tinguen la seu a Nova York algú pensa en reunions amb drogues de disseny i orgies místiques a l'estil d'Eyes Wide Shut, s'equivoca, perquè la tal religió és un cristianisme desposseït de totes les coses que fan interessants la religió de Crist, a saber: verges, procreacions màgiques, màrtirs, aldees sodomites, sexe amb reis orientals, càstics desproporcionats i putades de Déu disfressades de proves de fé. Així que com que ja m'avorrien ja era hora de despatxar la visita. Però, merda! com em desllapisse ara d'aquesta parella? No tenia un pla de fugida. He decidit treure l'artilleria pesada i les he massacrat amb una bateria de preguntes impertinents sobre els postulats de les seues creences. Malgrat tot, aquestes dones són professionals i han intentat respondre estoicament a tot.

-No entenc una cosa, no existeix l'infern, sinó una destrucció eterna. Però la matèria no es crea ni es destrueix, com pot haver una destrucció eterna si la tal destrucció és una quimera, eh? eh? eh?

-Tales preceptos científicos no aparecen en la Bíblia, por tanto la destrucción si que existe. (no és que foren així d'eixutes, és que no recorde exactament el que m'han dit).

-Val, però, com podem regir-nos per unes lleis morals de fa dos mil anys, no els sembla incoherent o almenys inviable?

-La Bíblia es el reflejo de la palabra de Dios y de su voluntad, por ende Dios nos pone a prueba de esta manera (m'encanta la manera que tenen de no respondre el que els preguntes, és com intentar discutir amb una d'eixes nines que els prems un botó i parlen). Y además la Bíblia fue escrita al principio de los tiempos- ha postillat la companya, què fins al moment no havia badat boca.

Eren dures, emperò ja havia trobat el seu punt dèbil, eixe llibre que anomenen Bíblia i del que parlaven fervorosament. He contraatacat amb l'arma enciclopèdia ambulant i els he dit:

-Sabien vostès que a banda que és impossible que la Bíblia fora escrita al principi dels temps, perquè l'escriptura no va aparèixer fins fa 6000 anys i que la humanitat és bastant més antiga, que l'Antic Testament va ser escrit 300 anys abans de Crist en Alexandria, Egipte, en un intent d'adaptar la religió politeista dels antics hebreus a les noves creences de caire mazdeista, preses com a conseqüència del captiveri dels hebreus en la Babilònia de Nabucodonosor, en el segle VII a.C i no sòls això sinó també  que basar unes creences en l'estudi d'un llibre que no pot ser interpretat perquè entra en contradicció en la mateixa idea que el tal llibre és dogma de Déu és incoherent?

I en eixe punt és va acabar el joc, perquè una cosa que caracteritza els creients és la poca tolerància a que qualsevol altre pose en dubte tot el seu univers de creences sobre el que basen les seues vides buides. Han agarrat els trastos i se n'han anat, no sense dir-me abans maleducat. Maleducat? Jo que els he permés romandre en el meu portalet resguardant-les del sol, jo que he perdut trenta minuts de la meua vida escoltant-les, que he profanat la vista llegint la seua revista, han destruït tot el meu sistema de valors i creences, ja no podré recuperar-me, em passaré les nits fredes de l'hivern plorant i buidant botelles de vi a un ritme que fins i tot Massiel trobaria immoral.

Així les he vistes per última volta, des del portalet de ma casa, Batman i Robin carrer Llarg avall, mentre el Sol de migdia al pegar contra el paviment,  les rodejava d'una aura mística. 

Definitivament, mai podria creure en un Déu que em tingués a mi com a creient. 

En aquesta dramatització jo parle en català, però realment parlava en castellà perquè no m'entenien. A veure quan inventen una religió en la que Déu és capaç de parlar totes les llengües, perquè presumir de ser omnipotent i no entendre el català, és un poc lamentable, la veritat.