PER SANT MARTÍ, TRAU EL VI!!

Sant Martí i el pidolaire, vitralla d'Amiens.

Ahir 11 de novembre es va celebrar una altra festa molt popular per aquestes terres, Sant Martí (Martinstag) . Els xiquets del poble es van reunir amb els seus fanalets de paper que amb tanta il·lusió havien fet al Kindergarten. Mentre esperàvem que comencés l'acte, les mares repartien suc de poma calent per als xiquets i per als adults Glühwein (vi calent amb espècies: claus, canella, llima i anís), d'un sabor francament desagradable. Per altra banda és una beguda típica d'Advent i de Nadal així que toca acostumar-se.  Per menjar es repartiren bretzels, uns llaços de pasta gegant amb sucre de llustre, aliment que ja consumien els celtes. 

A les 17.30 començà la processó, ens endinsarem pels camins foscos, coberts de boira i amb l'única il·luminació dels fanalets de paper i cantant himnes a Sant Martí. Seguíem una donzella, a cavall i amb una capa de setí vermella, que emulava el sant. Vist des de fora allò ben bé devia semblar la Santa Compaña en sinistra processó pels camps i amb la companyia dels corbs grallant. Després de la volta, tornàrem al punt de partida, allà el Sant es trobà un pobre ajegut al terra i tremolant de fred. Aleshores baixà del cavall i li donà mitja capa de la que duia, per tal que es protegís del fred, mentre la música posava la banda sonora a aquella escena tan emotiva. L'acte hagués quedat preciós si en el precís moment del clímax tot el món hagués aplaudit i no sols jo.

Dramatització de la vida del Sant.

Tota aquesta cerimònia pretén recordar l'episodi de la vida de Sant Martí de Tours (317-397), aquell en que sent soldat de l'exèrcit imperial va arribar a la ciutat de Samarobrica (Amiens) i en trobar-se un pidolaire a les portes de la ciutat, tremolant de fred, li va donar mitja capa. Li'n va donar mitja no per un acte de tacanyeria, sinó perquè l'uniforme de soldat pertanyia a l'Estat Romà i ningú se'n podia desprendre'n completament. Per la nit, conta la llegenda, uns àngels se li aparegueren en somnis i Jesúcrist els digué: Eus aquí el soldat romà no batejat, ell m'ha vestit. Al dia següent la capa estava sencera i Martí es convertí al cristianisme. Ooooh que bonic. Una altra ànima salvada. 

Sant Martí i el pidolaire, El Greco.

Bé,  però cal dir que l'episodi del Sant és una excusa més i que l'excursió dels xiquets amb els fanalets és una antiga celebració cèltica que es realitzava per propiciar la supervivència del Sol, ja que és en novembre quan el dia comença a acurtar-se més i sembla que vaja a desaparèixer per sempre i deixar la terra en una nit perpètua. Per tant seria una altre costum ancestral més que ha sobreviscut revestit amb un tel cristià, o en aquest cas, una capa.