QUAN ELS BANDOLERS TENEN ELS ULLS BLAUS

Abans era jo l'indígena i ells els guiris... pense després de patir un nou intent d'estafa per part dels meus amics, els conductors d'autobús. No sé que hauré fet per agreujar-los, tal vegada la meua manera de destruir l'idioma o l'ús excessiu de peces de roba per cobrir-me del fred. Però és que l'alemany és molt difícil! Però és que fa massa fred!... res, res, tu a pagar més que els altres, guiri!

El cas és que cada vegada que prenc l'autobús em sent enganyat d'alguna manera per aquests Busfahren. 

La primera vegada fou en aquell ja llunyà novembre. Vaig prendre l'autobús a les 12 de la nit per tornar a casa. El trajecte era de 5 quilòmetres, però no era opcional, la trama urbana alemanya esta configurada per a qualsevol tipus de vehicles, no per a éssers humans. Les ciutats, formades per una agregació de petits nuclis urbans, estan conectades solament per carretera, res de voreres. La llum dels fanals il·lumina en un radi d'un metre i en molts trams ni existeix, per allò d'evitar la contaminació lumínica. 

Quan vaig pujar a l'autobús i abans de pagar els 2.40 euros (i jo que pensava que el transport públic valencià era car!), li vaig dir al conductor, clarament: Ich möchte nach Geisecke fahren ("vull anar a Geisecke", per tant, res que deixés lloc a confusions, amb la preposició adient, amb el verb al final, no podia enfadar-se el subjecte). 

Ja, ja, kein problem, em va dir el susdit senyor. Traduït literalment significa "cap problema", però he arribat a la conclusió que realment el que preten dir és: si, si, que no m'interessa el que estàs dient, que eres guiri i vas a pagar més perquè si. 

Així, vint minuts després, jo continuava en l'autobús i sense notícies de la meua parada. "Serà que el trajecte és circular i la meua parada està cap al final" vaig pensar. De vegades em meravelle de la infinitud de la meua innocència. Finalment arribem a la Bahnhof d'Iserlohn i em diu que he de baixar-me. No senyor, jo he pagat per anar a Geisecke i m'havies dit que cap problema. El conductor es va quedar un moment pensant, a veure si recordava algun nom que fonèticament s'assemblés a Geisecke per enganyar-me i al no trobar-ne cap es va limitar a dir: nein, nein, nein. I quan un alemany es posa en eixa actitud no hi ha res que discutir. I allà estava  jo, quasi la 1 de la nit, en l'estació de tren d'una altra ciutat i amb el vent del nord intentant matar-me de fred. 

Evidentment vaig sobreviure. Vaig haver de tornar amb un taxi, 30 euros la broma. Però almenys el taxista era un home entranyable, d'eixos que deurien estar de nit a la vora del foc, contant històries als seus néts i no treballant. Però das ist Deustchland. 

(en aquesta imatge es pot veure el trajecte que volia fer A-C, i el que realment vaig fer per culpa del conductor, A-B).

L'altre agradable encontra va tindre lloc un matí, a les 5.30 (comence a pensar que tal vegada el problema són els conductors nocturns). Volia un Viermalticket (que en llengua cristiana és un tiquet de 4 viatges), per a Kalthof (lloc on treballe). Ja, ja kein problem, (ja estem), 6 euro.

Què barat, vaig pensar, m'havien dit que em costaria 8. I ja pensava que m'havia reconciliat amb aquest col·lectiu quan em vaig adonar que el tiquet era un Einzelticket, un bitllet solament d'anada, i no per a on jo volia, sinó per a una ciutat que devia estar a fer la mà, tenint en compte el que costava el bitlletet.

Quan li vaig reclamar em va dir que jo havia dit alguna cosa semblant a Menden o Mendel i no Kalthof. Analitzem l'absurda situació: en primer lloc, com anava a dir-li el nom d'un poble que ni tan sols conec. I en segon lloc: Kalthof i Menden? Hallo? I en que es pareixen per a poder confondre'ls? Finalment l'home es va posar en plan nein, nein, nein i com que arribava tard al treball, no em va quedar una altra que fer mitja volta, tragar-me l'orgull per enèsima vegada en aquest país i anar-me'n. Abans de baixar, encara va pretendre que pagués un altre bitllet per baixar en una parada diferent, després d'haver-li pagat 6 euros, per un trajecte de 2.40! Ves-te'n a fer la mà, li vaig dir en un valencià que em va eixir de dins l'ànima.

Pensava que vindre d'un país de bandolers, polítics corruptes, cacics i lladres d'immunitzava d'aquestes coses. I mentre aconseguisc el nivell suficient d'alemany per indignar-me, sols queda ressignar-se i intentar que siga ràpid i indolor.