CANONGATE, O L'AMBICIÓ D'UN CÉRVID

Tolbooth de Canongate

Un municipi escocés té dos elements que el defineixen. El primer és el Mercat Cross (mercat és la paraula escocesa per a mercat), centre on es reunia el mercat, però on també la gent acudia per assabentar-se de les notícies i on eren exposats els lladres. Normalment és una creu o un simpàtic alicorn, animal que representa els reis d'Escòcia.

El segon element és el Tolbooth, que és alguna cosa així com "la casa dels peatges", on originalment es recaptaven tots els impostos sobre ponts, carreteres, portes, etc. i que en Escòcia esdevé sinònim d'Ajuntament. Aquest edifici és on es reunia el consell municipal, també feia les funcions de jutjat i presó.

Mercat Cross de Canongate

Així però, en la Royal Mile d'Edimburg trobarem dos Mercat Cross i dos Tolbooth. Per les barbes de Carlemany, què significa això? És el primer senyal de l'Apocalipsi? És el moment de començar amb els saquejos, com horda bàrbara? Es mouen els bàrbars sempre en hordes destructives? No, no i sí. Té una explicació molt senzilla.

Entre els segles VII, moment en què es funda la ciutat, fins al segle XVIII la ciutat d'Edimburg es restringia a allò que coneixem hui en dia com a Ciutat Antiga o Old Town, és a dir, tot l'antic volcà sobre el qual s'assenta el castell i el seu vessant (Dean Village).

Al segle XII regnava en Escòcia el rei David I, el Sant (1113-1124), fill de Santa Margarida d'Anglaterra (Roslin, la capella dels misteris). Un dia el rei se'n va anar de caça per un dels boscos reials i li va entrar fam. Llavors es va menjar uns esclata-sangs de malsà aspecte. Poc després se li va aparéixer ni més ni menys que Jesucrist, materialitzat com un cérvol amb una creu al front. Milacre! El cérvol li va dir al rei que havia d'alienar eixa part del patrimoni reial i donar-la a alguna institució religiosa lucrativa. Coaccionat pel cèrvid, el rei va entregar el bosc a l'Orde dels Agustins.

Aquesta història s'assembla sospitosament a altres com la història de Sant Eustaqui (s.II) o la conversió de Sant Hubert de Lieja (s.VIII). Sembla que durant l'edat mitjana era d'allò més normal trobar-se amb aquests cérvols. Probablement s'extingiren. Tot i que fa unes setmanes a mi també se'm va aparéixer l'amic. Anant per la carretera, va saltar davant del cotxe, es va quedar mirant-me i em va dir: funda una abadia de monjos! i va fugir.

El pèrfid cérvol amb la creu al cap, d'aparició divina a logotip per a begudes alcohòliques

La qüestió és que els monjos agustins van tindre el seu monestir. Com que necessitaven serfs per a mantindre's i la ciutat d'Edimburg gaudia del privilegi de ser una vila reial, el rei va permetre l'establiment de famílies al voltant de l'abadia. Aquests veïns serien vassalls del monestir i a ell haurien de pagar-li totes les prestacions feudals. L'odre dels agustins també es coneguda com a Odre de Canonges Regulars, simplificat en anglés com a Canons. La població es trobava a meitat camí entre el monestir i la ciutat. Camí en escocés es diu gate, una paraula d'origen noruec (els víkings s'assentaren en alguns territoris escocesos al segle XIè). Llavors la nova població s'anomenà Canongate o Camí dels Canonges. 

Els monjos agustins foren molt influents en l'Escòcia medieval. Tant era així que moltes corts es convocaren en la mateixa abadia. A poc a poc, es desenvolupà al voltant de l'abadia una residència reial, que a partir del segle XV es convertirà en la residència dels reis d'Escòcia, el Palau de Holyrood ( de l'escocés, Santa Creu). Fou Jaume IV el primer rei a establir-se definitivament al nou palau, d'estil gòtic-renaixentista. Cent anys més tard, el rei Jacob, en heretar el tron anglés de sa tia Isabel, es va traslladar a Londres i mai més un monarca escocès residirà al palau de manera permanent. En l'actualitat és la residència de la reina quan va a Escòcia. Es pot visitar, però l'entrada està al voltant de les 11 lliures. 11 lliures que se'n van a la pobreta família Windsor. Ja el visitarem quan Escòcia siga una república. 

Pel que fa als monjos, després de la reforma protestant, tots els ordes monàstics foren dissoltes i els seus béns expropiats. El monestir dels agustins quedà abandonat, mantenint-se l'església com a capella reial. En l'actualitat s'hi poden visitar les runes, però en estar dins del Palau  s'ha de pagar entrada. Afortunadament Escòcia és plena de monestirs medievals abandonats.

Palau de Holyrood i al fons runes de l'abadia de Sant Agustí

El municipi de Canongate va tindre sempre una relació d'amor-odi amb la ciutat veïna, sobretot per qüestions de fites territorials. A finals del segle XVIII s'enderrocaren les muralles que separaven ambdós municipis i Canongate fou incorporat finalment a Edimburg a finals del segle XIX. La gent de Canongate encara té un fort sentiment de ser una ciutat distinta, així molts diuen encara que van a Edimburg en creuar el carrer que els separa. Més o menys com la gent de Russafa o Benimaclet respecte a València. 

En l'actualitat, a banda del palau de Holyrood i l'abadia agustina, també s'hi pot visitar: el cementeri de Canongate, on està soterrat Adam Smitth o un tal Ebenezer Lennox Scroggie, que va servir d'inspiració a Dickens per a Cançó de Nadal;  el Parlament escocés, obra de l'arquitecte català Enric Miralles; l'edifici dels Cavallers de Sant Joan de l'Hospital; o el museu de Canongate. Els cavallers hospitalers també tenien conflicte amb els monjos de l'abadia, encara hui es pot veure una creu de Malta que representava la zona de jurisdicció d'aquests monjos.

Com a curiositat, el carrer oficial no es diu Royal Mile, sino High Street o Carrer Major en la part d'Edimburg i Canongate en la de Canongate. Royal Mile és un sobrenom, significa Milla Reial, en referència a la milla que separa el castell del palau.