SAINT ANDREWS

La torre de Sant Règul

Per arribar a Saint Andrews des d'Edimburg, cal prendre un tren a l'estació de Waverley fins a Leuchars i allà prendre un autobús fins al nostre destí. Ara, el sistema de transport públic escocés és poc eficient i per fer eixa distància d'escassos 80 quilòmetres, es pot tardar unes 3 hores.

Saint Andrews no és una ciutat molt gran, amb poc més de 16.000 habitants ocupa el número 46 en el rànquing de ciutats escoceses. De fet, no arriba a ser ni una ciutat, perquè de ciutats solament se'n reconeixen 7 (Glasgow, Edimburg, Aberdeen, Dundee, Inverness, Peth i Stirling). Tanmateix ha sigut el centre religiós i científic d'Escòcia durant molts segles. És seu de la universitat més antiga d'Escòcia, la tercera més antiga del món anglosaxó i la més antiga dels països nòrdics. També s'hi troben les restes de Sant Andreu, personatge que dóna nom a la població i dibuix
a la bandera d'Escòcia (la creu en aspa, sobre fons blau) i que fou un centre de pelegrinatge important per a la cristiandat.

Restes de la catedral

Qui era aquest Sant Andreu? Doncs ni més ni menys que un dels dotze apòstols i germà de Sant Pere. Va morir a la ciutat  grega de Patres durant el segle I i les seues restes hi romangueren fins al segle IV. L'any 145 al bisbe de Patres, Sant Règul se li aparegué un àngel per advertir-li que l'emperador Constantí pretenia malèficament endur-se les restes del sant a la nova capital de Constantinoble. No sabem que tenia l'àngel en contra de la Nova Roma, però li digué al sant que havia d'endur-se les restes al cul del món, on trobaria una església dedicada a ell. El bisbe va agafar les restes i xino-xano i en companyia d'un grapat de verges va marxar al país dels pictes. Decidí aprofitar el viatge per a cristianitzar l'illa de Bretanya.

Una vegada arribà a un lloc anomenat Kilrymont, el rei dels pictes Oengus I li digué: "posa-les aquí" i allà es quedaren les restes. En principi el relat és versemblant, un senyor furta un cadàver i fuig allà on el sistema judicial romà no arribava, a les terres que es trobaven fora de l'imperi. Ara bé, si tenim en compte que el tal Oengus I va viure en el segle VIII, ens trobem amb un desfassament temporal important. Clar que en aquells dies les comunicacions eren difícils, però de Grècia a Escòcia no es tardava quatre segles en arribar.

Facultat de lletres de la Universitat

La bona qüestió és que al segle IX es va construir una església per acomodar les restes, de la qual solament ens queda una torre de 33 metres en estil romànic. Un segle més tard comença la construcció d'una catedral gòtica que es consagra al segle XIV. Mentrestant i degut al sant, la ciutat havia anat creixent en importància. Saint Andrews esdevingué seu arquebisbal i capital religiosa d'Escòcia.

Fins aquí la llegenda, ara la realitat. Probablement les restes foren dutes des de Constantinoble al segle XIII durant la IV croada. En aquells temps la caça de relíquies era una pràctica prou habitual, sense anar més lluny la ciutat de València atacà la ciutat de Marsella solament per endur-se les relíquies de Sant Lluís d'Anjou. Tot formava part d'una operació propagandística destinada a demostrar que la cristianització d'Escòcia havia sigut anterior a la d'Anglaterra.

Restes de les muralles

Anglaterra pretenia annexionar-se Escòcia i ho intentà amb les armes. Però també buscaren altres vies i una d'elles era demostrar que l'illa era una unitat religiosa depenent de l'arquebisbat de York. I si era una unitat religiosa, ben bé podia ser-ho política. Els escocesos, que els veien vindre de lluny, van dir que tot el que volgueren, però que ells ja eren cristians quan els anglesos eren uns bàrbars, adoradors de pedres. Encara més, Escòcia es col·locà sota el patronat directe de Sant Andreu, en vistes a què el Papa els recolzara o es mantinguera neutral en els intents d'invasió.

L'any 1410 un grup de monjos agustins de París, Oxford i Cambridge decideixen crear una institució d'ensenyament superior allà. Normalment una universitat requeria una triple autorització, la de l'autoritat local, la de l'autoritat del regne i la de l'autoritat religiosa. L'arquebisbe d'Alba, el rei Jaume V i l'Antipapa Benet XIII aportaren els permisos i butlles necessàries. Cal dir que quan es fundà la universitat, hi havia dos papes, el de Roma i el d'Avinyó (en Peníscola). Escòcia s'havia pronunciat a favor d'Avinyó. Endevineu a qui recolzava Anglaterra? Exacte, al de Roma.


L'any 1528 Patrick Hamilton, que havia estudiat en Lovaina i on havia entrat en contacte amb les idees luteranes, es converteix en professor de la Universitat. Des de la seua càtedra difongué les idees de la reforma protestant i per això va ser cremat viu el 1529. En l'actualitat hom diu que l'estudiant que xafe allà on fou cremat, no aprovarà cap examen.

En principi la ciutat s'erigí com a bastió del catolicisme. Però a poc a poc el protestantisme anà guanyant adeptes i uns quants màrtirs després s'instaura com a religió oficial. El 1561 s'abandonà el culte en la catedral, que començà un lent declivi fins a caure en runa i desaparéixer. La catedral més gran d'Escòcia, diuen que era. La Universitat va córrer major fortuna i s'hi mantingueren la majoria d'edificis i colleges d'època medieval i renaixentista. Molt millor que eixe estil postmodernista-cuentamé-tardofranquista que es gasta certa universitat valenciana.

El castell i la platja


També té un castell del segle XII i és la població escocesa que millor conserva el recinte emmurallat. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL