DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

Anteriorment en Girlmore Girls   Viatjant amb Murphy , Murphy havia intentat no deixar-me volar fins a Roma, i encara que semblava haver-lo guanyat, d'alguna manera s'amagà dins l'equipatge i el vaig dur amb mi de polissó. En arribar a l'estació de Termini, un llamp creuà el cel i per un moment es féu de dia. Si existeixen els senyals de l'univers, eixe era el SENYAL que m'advertia que anés enlerta. En canvi, jo ho vaig prendre com una salutació de Júpiter. Als que estudiem història se'ns pressuposa i accepta un cert grau d'inconsciència i estupidesa. Això és a canvi de no servir per a molt. I amb el cel atrotinat, vaig arribar a la pensió, prop de Santa Maria, la Major, sobre l'Esquilí, un dels set turons de Roma. Vaig tocar el timbre, però ningú va obrir i vaig haver d'esperar deu minuts fins que vaig veure, pujant carrer amunt corrent, Katia, la propietària. Això d'hostatjar-se en una pensió sona tant a pel·lícula europea dels 60,...

Prèviament havia parlat sobre deu idees per aprendre una llengua. Abans de continuar he de fer un incís, necessite una música èpica per a cada vegada que referencie entrades anteriors, alguna cosa com Previously on xanananxanan.  Bé, continuem després d'aquesta digressió. Parlar de motivació, interés i tot això està molt bé quan et dediques al coaching, però hui vull ser menys abstracte i donar idees més concretes. Per això desvetlaré els meus trucs de mag per aprendre llengües, encara que insistiré molt en això: la motivació és essencial, ja siga per aprendre a ballar o per a destruir el món, és necessari tindre un perquè. Tal vegada vulgues aprendre una llengua per motius laborals o perquè no se sap quan pots viatjar en el temps. En el meu cas, no m'agradaria tornar a la França il·lustrada i ser altra vegada el centre de burles dels amics de Madame Pompadour, eixa colla de pretensiosos, addictes al rapé.  Començaré per les xarxes socials. Aquestes no serveixen única...

Murphy és l'encarnació de totes les coses negatives que em succeïxen, és un vell amic que de vegades ve de visita, altres per fortuna se'n va de vacances i altres decideix vindre-se'n de vacances amb mi. -Ah Roma, la Ciutat Eterna, mai he estat en Roma- em va dir mentre preparava la maleta. -Ni se t'ocórrega!- el vaig amenaçar. Sí, jo sostinc diàlegs amb Murphy. Al cap i a la fi a la gent en l'atur se'ns permet ser extravagant. Però les meues amenaces van ser vanes perquè acabà per amagar-se dins l'equipatge. Com vaig saber que el duia de polissó? Molt senzill. Vaig arribar a l'aeroport, puntual com un germànic i vaig buscar en la pissarra el vol. Com que tinc eixe desordre obsessiu de revisar-ho tot quaranta vegades, vaig voler comprovar el número de vol i en buscar els bitllets, sorpresa, sorpresa, els bitllets no estaven. I per què el meu desordre no es va aplicar als bitllets?  Per culpa de Murphy, d'alguna manera és culpa seua, ell té...

Algunes persones m'han preguntat quin és el meu secret per a aprendre llengües. Havia pensat dir que la màgia i les drogues de disseny, però no tenia per a una entrada sencera, així que aprofite per  a esplaiar-me. TIN UN OBJECTIU.   Quan prens la decisió d’aprendre una llengua has de tindre clar per què vols aprendre-la. Els motius poden ser diversos: obtindre un treball millor, viatjar, descobrir una nova cultura, divertir-se. Siga el que siga cal tindre’l sempre ben present, perquè serà la teua guia quan les coses es posen difícils, quan sentes que no avances o quan el derrotisme s’apodere de tu. L’únic motiu que no aconselle és aprendre una llengua per obligació.   Les coses que es fan per obligació es fan a disgust . POSA-LI VOLUNTAT.   No sempre en aquesta vida voler és poder, però en aquest cas t’alegrarà saber que sí, que   aprendre una llengua depén totalment de tu , de les ganes que li poses, del temps que estigues disposat a invertir. Excu...