DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

L'altre dia llegia que en el futur haver fet una beca erasmus serà paregut a haver fet la mili. Supose que això significa generacions massacrades amb historietes de quarter, alcohol i festes. Bé, davant de tot he de dir que vinc de l'Empordà. No, això no era. Ah sí, he de dir que jo mai he fet una erasmus (música dramàtica, algú del públic crida: monstre , una senyora es desmaia). Guardeu un moment les torxes i les forques. Sabeu per què mai vaig fer una erasmus? Perquè em feia por. No és que fora una espècie  de troll que mai haguera eixit del poble, ja havia estat tres setmanes "estudiant" anglés en Malta i un mes en Rússia, però viure durant un curs sencer, ah això pareixia una muntanya inassolible. És que en l'estranger sempre parlen estranger, sabeu? I si havia d'anar al metge? I com entendria el que deia el professor a classe i després faria els exàmens? Perquè malgrat que a la facultat d'història de la Universitat de València els erasmus aparei...

Quan vivia a Alemanya, ara ja fa tres anys, malgrat que encara em trobe gent que pensa que hi continue, algunes setmanes em tocava treballar en el torn de matí. Em posava a les 6.00, això volia dir  alçar-se a les 4.30 i eixir de casa a les 5.20. Sí, eixes hores existeixen i sí, són horribles, especialment en hivern quan es fa de dia a les 9.00 passades. Però encara pitjor era quan els carrers estaven coberts de gel i la dèbil il·luminació, als alemanys no els agrada la contaminació lumínica, convertien en tota una aventura el simple fet de caminar per un carrer. A aquelles hores del matí l'únic ser humà amb què solia creuar-me era el veí, que de professió era carter, un portador de cartes en alemany. Ens creuàvem moltes matinades i emparats per la foscor i la vigília ens desitjàvem un bon dia i intercanviàvem algunes paraules, sobre l'oratge quasi sempre. No era molt xarrador però era agradable saber que hi havia altres desgraciats com jo en aquell niu de petits burgesos...

                                    En la meua darrera visita a Alemanya vaig estar en un lloc que ja coneixia, les oficines de la Gestapo de Dortmund. La Gestapo era la policia secreta del règim nazi , estava formada per policies i professionals del Dret i s’encarregava de vigilar totes aquelles tendències que foren perilloses per a l’Estat. Així hom pot visitar a l’oficina les cel·les dels presoners i les sales d’interrogatoris, que en l’actualitat contenen diverses exposicions sobre la temàtica nazi.  El nazisme és un fenomen molt conegut en la cultura moderna , s’ha escrit i parlat molt sobre aquest moviment i com sol passar quan se’n parla tant, també s’ha anat desdibuixant, arribant a ser una caricatura que poc té a veure amb la realitat. A més a més el nazisme s’ha convertit en una arma per desqualificar l’adversari i és que tothom ha sentit parlar del nazisme però pe...