SOBREVIVINT A L'ANGLÉS

Recentment he fet la prova d'anglés per obtindre el nivell C1, el que es correspon a un nivell avançat. És un tema que he tingut pendent tot l'any, no per manca de seguretat, sinó per mandra. Estic un poc cansat de col·leccionar títols que suposadament aprofiten per a molt i que en la pràctica són paper mullat però la tendència ara és que els professors demostren (i no dic, tinguen) un nivell avançat de la llengua de Shakespeare i l'Earl Gray. Ja sabeu que el baix nivell d'anglés és el que ha conduït l'estat espanyol a nivells propers al subdesenvolupament, no que arrosseguem multitut de problemes estructurals des de gairebé la baixa edat mitjana, això no, la culpa és de què la gent no parle el maleït anglés.

I això dels certificats és ben graciós perquè al Regne Unit no te'n demanen, si saps o no parlar la llengua ho demostraràs en obrir la boca, no perquè ho diga un paper car. Tanmateix aquí continuem atrapats en la cultura del hidalgo, és a dir, d'aparentar més que demostrar les capacitats d'un, ja sabeu, això de què els hidalgos es posaven a la porta de casa a escurar-se les dents per tal que tothom pogués pensar que havien menjat, quan la realitat era que no tenien ni on caure morts. 

Jo no estic convençut d'haver-lo aprovat, em va semblar certament difícil. Mai m'han agradat els exàmens en general, pense que sols demostren els coneixements d'un en un moment determinat, però no demostren un resultat verídic. Tal vegada no caldria fer exàmens però vivim en una societat cientificista obsessionada a mesurar-ho i etiquetar-ho tot.

EL LISTENING

L'examen era difícil en tots els sentits. La prova de comprensió oral era un clàssic, preguntes rebuscades d'un discurs difícil de comprendre:
-entrevista a senyora de les terres d'Escòcia en l'estació mentre el tren està a punt d'anar-se'n.
-entrevista a científic de la NASA amb afonia durant unes proves nuclears.
-entrevista a adolescents en situació etílica durant un concert de heavy metal.
Les gravacions tenen una qualitat horrible i a penes s'escolta res, i això que vaig ser capaç de comprendre a escocesos bufats, incapaços de vocalitzar, en multitud de  casaments mentre sonava la música. Jo crec que li vaig prendre mania als listenings per culpa del radiocasset de la mestra d'anglés, de cap en concret, perquè totes en duien.

EL WRITING

Pel que fa a l'expressió escrita, era un altre clàssic, la carteta. Per què sempre una carta? Qui escriu cartes en el segle XXI?  A mi si em diuen, escriu una carta, sols em ve al cap escriure: Estimada senyora Lowenstein, tal com temíem, la febra espanyola ha arribat, hem manat cridar al doctor Smith però no ha pogut arribar en el vapor de migdia, haurem d'esperar fins demà, mentrestant encendrem la gramola i ballarem un xarleston. Que Déu s'apiade de les nostres ànimes.

L'altra variant és la d'escriure un assaig sobre un tema del qual no tens ni idea ni t'interessa, però ho fan per algun motiu. Molta gent ho desconeix, però en l'instant que baixes de l'avió en el Regne Unit has d'escriure un assaig, siga sobre energies renovables o sobre la dinamització d'una empresa. Fa el mateix. Sempre han de ser assajos de palla propis d'un dominical. Després eixos assajos són utilitzats pels científics per a fer importants descobriments.

EL READING

La banda no estaria completa sense la prova de comprensió lectora. Arrere quedaren les preguntes òbvies referides a un text breu. En el C1 el reading s'assembla més a quatre persones anònimes expressant la seua opinió sobre el concepte del logos en l'obra de Plató.
A. El logos és el principi racional que governa l'univers- diu una mestressa de Yorkshire
B. El logos regeix l'univers i el determina- afirma un llaurador de Kentucky després de llevar-se una espiga de blat de la boca.
C. El logos marca l'univers i el dirigeix- sentència una xiqueta de Londres.
D. El logos determina l'univers però no completament- assevera una senyora que passava per aquí.

I després ve una bateria de preguntes sobre dites afirmacions: quina concorda amb A? Quina rebutja C? Quina diu el més paregut a D. I així successivament.

EL SPEAKING

Per a tancar el quartet més famós de la història, després dels Beatles i els Quatre Genets de l'Apocalipsi, hi ha la prova d'expressió oral. En parella, per a complicar-ho encara més.  Quan has de simular una conversa amb una altra persona, depén tot gairebé de l'altre. Si el seu nivell és roín, les teues mancances passaran desapercebudes, en canvi, si l'altre té un nivell bo, t'arrossegarà pel sòl com un drap. En poques paraules és com si l'examinadora donara a cadascú un ganivet i cridara: lluiteu per les vostres vides! Les proves orals haurien de fer-se en un bar, eixos salons il·lustrats del segle XXI on es pontifica sobre tot (amb permís del twitter). En eixe entorn relaxat si que es comprova si realment un sap una llengua o no. 

En resum, si l'aprove, serà un milacre.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL