I D'IMMOBILIÀRIA

Conta la llegenda que fa 10 anys un esquirol podia botar d'immobiliària en immobiliària per Xàbia sense arribar mai a tocar terra. Després va vindre la crisi i van desaparéixer les immobiliàries, les grues i els bancs. Llavors podíem consolar-nos en què almenys la crisi s'havia endut tot eixe runar. La pobresa era un preu a pagar per la nostra redempció. Però els que vivim al costat de la mar sabem que quan la mar s'arreplega, torna amb més força. 

Aquest any en particular tinc la sensació que hi ha massa turistes. Estem saturats, sembla que vivim a Hong Kong o a Singapur. Per on vas hi ha gent, amb tots els problemes que comporta tanta densitat. Si fins i tot pel caminal més abandonat de Xàbia et trobes un cotxe amb matrícula francesa!  Les carreteres plenes, les cales de gom a gom, la mar farcida de vaixells de recreació. I no és una cosa nostra, succeïx al mateix en altres indrets de la Mediterrània i en alguns ja  comencen a prendre mesures contra aquestes aglomeracions (en Formentera, Menorca o Dubrovnik) que acaben afectant negativament a la destinació com a producte turístic. Tots volem anar a la cala verge i solitària de l'anunci de cervesa, no banyar-nos en el riu Ganges.  

A la Marina però, com a comarca tradicionalment subdesenvolupada ens pot el profit i l'avarícia. Volem més gent, més, dalt del Montgó encara hi ha espai. Vas a qualsevol restaurant i estàs sopant braç a braç amb una família alemanya que no coneixes de res, tots els locals arrapant l'últim centímetre de terrassa i carrer, privatitzant espais públics amb el silenci de l'Ajuntament.  La part positiva és que així pots fer amistat i tindre intimitat amb europeus. No cal anar-se'n d'Erasmus. 

Els problemes són ja evidents, l'escassesa d'aigua n'és un exemple. Ara l'ajuntament ens demana que estalviem aigua. Ho sent molt, jo no vaig a estalviar res. Resultarà que els que malbaratem l'aigua som tu, jo i la uela Pepica que utilitzem l'aigua per a dutxar-nos i rentar els plats. Els jardins de gespa, les piscines, els restaurants i bars, les aglomeracions humanes, tots eixos no gasten. El problema de l'aigua és conseqüència directa del turisme. Per molt que parlen de sequeres i que si plou menys, sent dir que l'aigua és la mateixa que fa cent, dos-cents i tres-cents anys, els que no som els mateixos som nosaltres. Xàbia ultrapassa la població de 100.000 habitants en estiu, i el mateix per a Dénia o Calp, Teulada i el Poble Nou si no arriben, s'hi queden  a prop. La Marina normalment té una població que no arriba als 200.000 habitants però supera còmodament el mig milió en estiu. Vos pareix normal? Això no és sostenible.

No vull dir que s'haja de renunciar al turisme, sinó redistribuir-lo millor en lloc d'amuntegar-lo 6 setmanes a l'any. No és pot dir a la gent: "no vingueu ara, vingueu d'aquí a unes setmanes" però si construïm habitatges com si anaren a vindre dos-cents mil habitants per setmana, naturalment que vindrà eixa població, si tinguérem la meitat, vindrien uns en unes setmanes, els altres en les altres setmanes. Doncs aquí no pensem igual i com la mar que se'n retira,  ara torna amb força i per on vas tornen a florir les tanques publicitàries amb promocions urbanístiques, les grues en paratges que s'havien salvat de la barbàrie, les cases d'una planta sobre les quals es projecten construir edificis, i de nou les immobiliàries. Més cases, més gent, més restaurants, més jardins de gespa, més plats, més roba, més, més, més. A aquest pas jo li done a la Marina 10 anys més (sent molt optimista)  de gaudir de la seua gallina daurada, abans que col·lapse perquè ja sabeu que el turisme és molt capriciós, tots volem banyar-nos en una cala solitària però quan hem de compartir-la amb 50 més, fugim fins a trobar un altre paratge a destruir. L'individualisme contra la massa en una batalla en què sols podem perdre.

Xàbia té hui en dia 25.300 habitatges i som 29.000 habitants, eixim quasi a casa per cap. No és motiu suficient per a evitar la construcció de més cases? Un gran nombre d'eixes cases estan abandonades la major part de l'any, ni tan sols es poden llogar, molts prefereixen tindre-les tancades, llogar-les sols en estiu (a una mitja de 500-1000 euros la setmana) i viure de rendes la resta de l'any. Són moltes realitats diferents amb un denominador comú, el profit humà. 

font: Institut Nacional d'Estadística, valors de 2011

Aquí dalt hi ha un mapa de Xàbia, en marró fosc hi ha representats tots els habitatges. Ah, encara queda lloc, pensareu. Bé, no tant. Al nord tenim el Montgó que per ser Parc Natural i una muntanya no s'hi pot construir, al sud tenim la Granadella, que per ser Parc Forestal també s'ha salvat i al centre tenim el riu Gorgos, en què per perill de desbordament tampoc pot construir-se. Estem fins a la bandera, amb tots els problemes que comporta: necessitat de desplaçament, consum d'aigua, generació de residus, desaparició de naturalesa, destrucció del subsòl (que hi haja tants despreniments als penya-segats i que hi haja tantes cases amb fosses sèptiques sense canalització d'aigües no és una coincidència).

En conclusió la construcció immobiliària per a Xàbia planteja solucions monetàries ràpides però molts problemes de futur: mediambientals, socials, turístics, econòmics que s'agreujaran en el futur. 

Per a consolar-vos, vos deixe el panorama urbanístic de Calp i la costa de Benissa:

Font: Institut Nacional d'Estadística. Valors de 2011