DIARI D'UN DIARI

Fa anys vaig començar a escriure un diari, era l'últim any de carrera i clar, hi havia moltes coses a contar. També va ser un any dur per altres motius. Hi vaig escriure intermitentment durant tres anys i mig i després el vaig abandonar en un calaix. Ara l'he retrobat i el que llig em fa sentir un poc de vergonya i un poc, d'haver perdut el temps en aquells anys. També és cert que la vida és com un camí, cap avant cobert per la boira densa del futur i cap enrere com una senda lògica. No sé si conservar-lo o cremar-lo en sacrifici a alguna divinitat. Però per altra banda he recordat coses que ja havia oblidat, com que quasi em donen una beca per a anar a Suïssa o que vaig sopar en un restaurant grec de València.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL