SANT MARTÍ
Hui és 11 de novembre, dia de Sant Martí de Tours, una figura que és celebrada arreu d'Europa , fins i tot en països protestants, que ja sabeu que ells no són molt de conmemorar-ne, de sants. Com ara veurem, Sant Martí no és més que el vestit sota el qual s'amaguen pràctiques mil·lenàries que com tot en la vida, giren al voltant del menjar i de la mort.
Segons conta la tradició, el pare de Martí era un oficial de l'exèrcit romà destinat a la província de Pannònia (actual Hongria) i allà va nàixer l'any 316. Seguint les passes paternes, ingressà de ben jove a l'exèrcit i 20 anys després, l''hivern del 335 a la Gàl·lia estant, en arribar a les portes de la ciutat de Samarobriva (actual Amiens), hi va trobar un captaire que patia fred. Llavors Martí se n'apiadà, va tallar la meitat de la seua capa i li la va donar perquè es protegira. Eixe mendic, resultà serAlbert Einstein Jesucrist i de resultes d'això, Martí deixà la carrera militar, es convertí al cristianisme i acabà sent bisbe de la ciutat de Caesarodunum (actual Tours, a la vall del Loira).
Hui trobem commemoracions en honor seu arreu d'Europa, en llocs com Alemanya, els Països Baixos, Dinamarca, Suècia, Àustria, Croàcia, Polònia o Malta. En Alemanya, per exemple la vespra de Sant Martí els xiquets recorren els carrers duent fanalets i canten per les cases perquè els donen dolços o caramels. Si aquest costum ens recorda al famós Halloween, és perquè ambdós beuen de la mateixa tradició.
Sant Martí és el darrer dia d'un cicle que s'inicia la vespra de Tots Sants. Antigament les festes més importants, i això ho heretàrem dels romans o de molt abans, duraven entre una setmana i deu dies, normalment huit i per això rebien el nom d'octaves. L'octava de Tots Sants va deixar de ser contemplada en l'església catòlica a mitjans del segle passat però l'església anglicana encara la commemora, és el que anomenen Allhallowstide. Aleshores amb Sant Martí es donava per acabat aquest període de recordar els sants i els difunts i es feia un àpat especial. En Alemanya encara hui s'acostuma a sopar una oca. L'oca és un animal relacionat amb Martí perquè diu una altra llegenda que els habitants de Tours necessitaven un bisbe i el candidat idoni era el nostre protagonista però ell no volia ser-ho, de manera que s'amagà el dia de l'elecció. Tot i això va acabar sent descobert per culpa d'unes oques que delataren el seu amagatall i hagué d'acceptar el càrrec.
Acabat el cicle de Tots Sants, aquest mateix dia comença el carnestoltes a moltes ciutats de la vall del Rin com Colònia, el més conegut, o Düsseldorf, Bonn, Aquisgrà..., com a preludi d'un nou cicle festiu. De Sant Martí fins a l'Epifania, sense comptar dissabtes i diumenges, tenim 40 dies, així començava la Quaresma de Sant Martí, un període de recolliment i rigorisme religiós que preparava els fidels per a la Pasqua de Nadal. Tanmateix ja a l'Edat Mitjana la Quaresma de Sant Martí va ser substituïda per l'Advent.
Però quina relació té Sant Martí amb la mort i perquè es recorden els difunts precisament en aquesta època de l'any? El cristianisme va haver de fer seues aquelles festivitats paganes que eren massa fortes per a ser eliminades i hagué de donar-los un nou significat. Novembre és el mes en què la vida i la mort s'abracen, els dies s'acurten, els camps deixen de ser fèrtils, els animals inicien la seua hibernació, l'aliment escasseja, la naturalesa s'adorm o a ulls dels antics, moria i per això mateix era l'època de l'any en què els morts visitaven el món dels vius i calia, a banda d'honrar-los, espantar-los perquè no es quedaren rondinant entre nosaltres.
Les famoses carabasses de Halloween o els fanalets de Sant Martí són els descendents de les grans fogueres que preparaven els antics en aquestes dates perquè els esperits temen la llum. Encara hui als països de cultura cèltica es celebra la nit de Samhuinn amb fogueres públiques. En altres llocs aquestes fogueres adquiriren un nou significat. Per exemple la festa de Guyfawkes night que celebren els anglesos el 5 de novembre en commemoració de l'atemptat frustrat al Parlament, potser siga un record d'aquelles fogueres paganes.
Així novembre acabat l'estiuet de Sant Miquel o Sant Martí, és el primer mes hivernal i calia preparar-se per a passar l'estació com fóra millor possible. Acabades les collites, finalitzava l'any agrari i era el moment de guardar però també de renovar contractes d'arrendament de la terra o de buscar-ne, de noves. En italià "fare San Martino" s'empra com a sinònim de canviar de faena o de casa. El que podia, ompliria el seu celler de provisions però és clar que hi hauria famílies més desfavorides que dependrien de la caritat dels seus veïns perquè els donaren un poc de les seues reserves, d'aquí provindria el costum dels xiquets de demanar dolços per les cases.
Un altre acte més profà que té lloc pels volts de Sant Martí és la matança del porc. Ja ho diu el refrany: "a cada porc li arriba el seu Sant Martí". És un refrany que trobem en moltes llengües, per exemple en castellà (A todo cerdo le llega su San Martín), en anglés (his Martinmas will come as it does to every hog), en alemany (Jede Sau hat ihre Martinstag), en italià (Ad ogni porcello, il suo San Martino) o en portugués (A cada bacorinho vem seu Sao Martinho). Un altre animal que ha jugat un paper important en les reserves proteíniques hivernals ha sigut l'oca, l'ocell tòtem de Sant Martí.
Finalment per Sant Martí és quan també es trau el vi que ha estat fermentant després de la verema, un altre refrany ens diu que"Per Sant Martí, mata el porc i trau el vi". No en va, en França conten que fou Sant Martí qui va expandir el conreu de la vinya per aquelles terres, recordant-nos un poc al mite grec del déu Aristeu.
Com a curiositat, la capa de Sant Martí era objecte d'una especial veneració a l'Edat Mitjana. Com que no era la peça sencera, sinó un tros, en deien "la capella" (la capeta). Amb el temps, capella acabà per designar tot el recinte que custodiava la relíquia.
 |
| Sant Martí a l'església homònima de València. Font: Valencia Plaza |
Segons conta la tradició, el pare de Martí era un oficial de l'exèrcit romà destinat a la província de Pannònia (actual Hongria) i allà va nàixer l'any 316. Seguint les passes paternes, ingressà de ben jove a l'exèrcit i 20 anys després, l''hivern del 335 a la Gàl·lia estant, en arribar a les portes de la ciutat de Samarobriva (actual Amiens), hi va trobar un captaire que patia fred. Llavors Martí se n'apiadà, va tallar la meitat de la seua capa i li la va donar perquè es protegira. Eixe mendic, resultà ser
Hui trobem commemoracions en honor seu arreu d'Europa, en llocs com Alemanya, els Països Baixos, Dinamarca, Suècia, Àustria, Croàcia, Polònia o Malta. En Alemanya, per exemple la vespra de Sant Martí els xiquets recorren els carrers duent fanalets i canten per les cases perquè els donen dolços o caramels. Si aquest costum ens recorda al famós Halloween, és perquè ambdós beuen de la mateixa tradició.
 |
| En Alemanya és tan popular que fins i tot li han dedicat un "clic". |
Sant Martí és el darrer dia d'un cicle que s'inicia la vespra de Tots Sants. Antigament les festes més importants, i això ho heretàrem dels romans o de molt abans, duraven entre una setmana i deu dies, normalment huit i per això rebien el nom d'octaves. L'octava de Tots Sants va deixar de ser contemplada en l'església catòlica a mitjans del segle passat però l'església anglicana encara la commemora, és el que anomenen Allhallowstide. Aleshores amb Sant Martí es donava per acabat aquest període de recordar els sants i els difunts i es feia un àpat especial. En Alemanya encara hui s'acostuma a sopar una oca. L'oca és un animal relacionat amb Martí perquè diu una altra llegenda que els habitants de Tours necessitaven un bisbe i el candidat idoni era el nostre protagonista però ell no volia ser-ho, de manera que s'amagà el dia de l'elecció. Tot i això va acabar sent descobert per culpa d'unes oques que delataren el seu amagatall i hagué d'acceptar el càrrec.
Acabat el cicle de Tots Sants, aquest mateix dia comença el carnestoltes a moltes ciutats de la vall del Rin com Colònia, el més conegut, o Düsseldorf, Bonn, Aquisgrà..., com a preludi d'un nou cicle festiu. De Sant Martí fins a l'Epifania, sense comptar dissabtes i diumenges, tenim 40 dies, així començava la Quaresma de Sant Martí, un període de recolliment i rigorisme religiós que preparava els fidels per a la Pasqua de Nadal. Tanmateix ja a l'Edat Mitjana la Quaresma de Sant Martí va ser substituïda per l'Advent.
 |
| Sant Martí a la basílica d'Assís per Giotto |
Però quina relació té Sant Martí amb la mort i perquè es recorden els difunts precisament en aquesta època de l'any? El cristianisme va haver de fer seues aquelles festivitats paganes que eren massa fortes per a ser eliminades i hagué de donar-los un nou significat. Novembre és el mes en què la vida i la mort s'abracen, els dies s'acurten, els camps deixen de ser fèrtils, els animals inicien la seua hibernació, l'aliment escasseja, la naturalesa s'adorm o a ulls dels antics, moria i per això mateix era l'època de l'any en què els morts visitaven el món dels vius i calia, a banda d'honrar-los, espantar-los perquè no es quedaren rondinant entre nosaltres.
Les famoses carabasses de Halloween o els fanalets de Sant Martí són els descendents de les grans fogueres que preparaven els antics en aquestes dates perquè els esperits temen la llum. Encara hui als països de cultura cèltica es celebra la nit de Samhuinn amb fogueres públiques. En altres llocs aquestes fogueres adquiriren un nou significat. Per exemple la festa de Guyfawkes night que celebren els anglesos el 5 de novembre en commemoració de l'atemptat frustrat al Parlament, potser siga un record d'aquelles fogueres paganes.
 |
| Sant Martí del Greco |
Així novembre acabat l'estiuet de Sant Miquel o Sant Martí, és el primer mes hivernal i calia preparar-se per a passar l'estació com fóra millor possible. Acabades les collites, finalitzava l'any agrari i era el moment de guardar però també de renovar contractes d'arrendament de la terra o de buscar-ne, de noves. En italià "fare San Martino" s'empra com a sinònim de canviar de faena o de casa. El que podia, ompliria el seu celler de provisions però és clar que hi hauria famílies més desfavorides que dependrien de la caritat dels seus veïns perquè els donaren un poc de les seues reserves, d'aquí provindria el costum dels xiquets de demanar dolços per les cases.
Un altre acte més profà que té lloc pels volts de Sant Martí és la matança del porc. Ja ho diu el refrany: "a cada porc li arriba el seu Sant Martí". És un refrany que trobem en moltes llengües, per exemple en castellà (A todo cerdo le llega su San Martín), en anglés (his Martinmas will come as it does to every hog), en alemany (Jede Sau hat ihre Martinstag), en italià (Ad ogni porcello, il suo San Martino) o en portugués (A cada bacorinho vem seu Sao Martinho). Un altre animal que ha jugat un paper important en les reserves proteíniques hivernals ha sigut l'oca, l'ocell tòtem de Sant Martí.
Finalment per Sant Martí és quan també es trau el vi que ha estat fermentant després de la verema, un altre refrany ens diu que"Per Sant Martí, mata el porc i trau el vi". No en va, en França conten que fou Sant Martí qui va expandir el conreu de la vinya per aquelles terres, recordant-nos un poc al mite grec del déu Aristeu.
Com a curiositat, la capa de Sant Martí era objecte d'una especial veneració a l'Edat Mitjana. Com que no era la peça sencera, sinó un tros, en deien "la capella" (la capeta). Amb el temps, capella acabà per designar tot el recinte que custodiava la relíquia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada