APRENDRE ÀRAB DES DE CASA (III) INDUMENTÀRIA

Hui la cosa va de peces de vestir.

Barnús o embarnús: peça de vestit llarga amb teixit de tovalla que s'utilitza per a eixugar-se després d'un bany. També és una peça de vestir per als xiquets quan són batejats. Encara té un altre significat, peça de vestir amb caputxa emprada sobretot en viatges. Aquest és el més proper al significat original de barnús, en àrab burnus (بُرْنُس‎). Originalment era una capa que feien servir els pastors i beduïns per a protegir-se del fred nocturn del desert. Els berbers eren anomenats al baranis o ashaab al baranis per dur aquesta peça. Sobre el seu origen etimològic, uns apunten que és un préstec del grec, altres opinen que és berber: abernus (ⴰⴱⵔⵏⵓⵙ).

www.hipertextil.com

Gasa: tela molt clara, amb molta separació entre els fils i que té usos mèdics a banda d'emprar-se en la confecció de peces de vestir. S'ha considerat que venia de la ciutat palestina de Gaza (غزة), regió molt coneguda per l'elaboració d'aquesta tela. Però també pot ser que vinga de la paraula àrab qaza (قَزّ‎) un tipus de seda de baixa qualitat i que alhora és un préstec del persa kaz  (کز‎)

palmasalud.com

Jupa: peça de vestir que cobreix des del coll fins a la cintura i modernament, una jaqueta o abric. Deriva de l'àrab jubba (جُبَّة). L'aljuba era una peça de vestir que duien els moriscos i que alguns cristians també feien servir. Aquesta paraula ve de la mateixa que ens dóna aljub, que originalment significava "cavar o fer una cisterna" i acabà tenint el significant d'"embolicar o cobrir". Com a curiositat, d'aquí també prové el col·loquialisme castellà "chupa" per a referir-se a una jaqueta. El diminutiu de jupa és jupetí, que no té mànigues. Un altre derivat és el gipó, una peça estreta i amb mànigues. La mateixa paraula ha donat el francés "jupe"o l'italià "giubba".

La jupa, font: Floreal Indumentaria Valenciana

Jupetí; font: biodiversidadcultural.org

Gipó; font: belcolom.com

Jac: peça de vestir que es posa sobre la roba per a cobrir. Prové de l'àrab shak (شَكَّ), una mena d'armadura que es col·loca sobre el pit. El francés jacque esdevingué jacquette com una peça de vestir d'abric que s'obri per davant i d'aquí passà a moltes llengües com l'anglés jacket, l'alemany Jacke, l'italià giachetta, el castellà chaqueta i la nostra jaqueta. Fins i tot en àrab, que ja tenien la paraula, els torna via francés com a jakit (جاكيت). Encara més, bé derivat de jac o a través de l'italià giacca, tenim el mot jaca com una jaqueta d'estil americana. També del francés ens arriba jaqué, que és la jaqueta amb faldons. 

Mandil: davantal, peça de vestir que es col·loca davant del cos per a protegir, per a fer certes faenes. També pot tindre el significat de torca-mans, que és el que més l'aproxima al sentit de l'àrab mandil (مَنْدِيل), mocador. Els àrabs prengueren el mot del llatí mantellum, per tant mandil i mantell formen un doblet, tenen un mateix origen etimològic però han evolucionat de manera diferent. 

neoferr.com

Saragüells: calçons amples que arriben fins als genolls. De l'àrab sarawil (سِرْوَال), pantalons. Han sigut una peça tradicional del camp a la zona oriental de la península, no sols a València, també a Aragó, a Múrcia, a Granada, a les terres de l'Ebre, a Mallorca però també al Magreb, al Marroc. Durant el segle XIX, en un corrent estètic que agradava de tot allò que tenia a vore amb Orient, els francesos popularitzen el sarouel, el mateix tipus de pantaló que aquí s'emprava a l'horta i que ells havien vist en l'Imperi Otomà. Més tard en el segle XX, els hippies els rescataren i serveixen d'inspiració per a eixos pantalons que s'estilen hui en dia que són estrets pel turmell i que paren penjollosos per dalt.