CIRERES I ROSELLES

Quan arriba maig, muntar a Laguar, a la Gallinera o a Ebo és un espectacle per als sentits perquè les Valls s'inunden amb el roig dels cirers prenyats que s'esgolen barranc avall pels marges de pedra. Pels carrers, davant de cada portella amb una tauleta de platja, una cadira de bova i un cartó escrit a mà, les famílies venen les seues caixetes de cireres als excursionistes. Però els més ambiciosos no s'esperen a a l'arribada de visitants i amb el cotxe carregat, baixen al litoral a buscar-los.

En el Mascarat, el congost que separava irremissiblement les dos Marines i que a penes fa un segle que es pot salvar gràcies als túnels, es col·loca un d'estos venedors. Seu dins del cotxe i espera pacient hores. pensarà en la collita d'enguany, en si el València guanyarà la lliga o en què farà en tornar a casa. El veig cada dia a la tornada del treball. Em recorda a eixos perennes venedors que hi ha a la carretera d'Oliva, a les  barraquetes amb l'estanquera i taronges amerades del fum del tràfic constant.

El venedor de cireres no hi és sol perquè d'un temps ençà com les roselles que floreixen a la vora dels camins, també ha aparegut una dona que, abillada amb vaquers curts i samarreta de tirants, ven el seu cos a granel, segurament  perquè una màfia guanye diners. Ha de suportar el sol, la calor i les mirades ara reprovadores, ara vicioses dels conductors que circulen per davant. Pensarà en la seua família o recordarà quan en l'escola li venien que amb l'educació mai passaria penúries.
Espera durant hores de peu i  per un únic descans té una cadira d'alumini que en seure li deixa marcada l'empremta del seient sobre les cuixes nues. Llavors entre la prostituta i el venedor de cireres s'estableix una competició per a atraure clients. De vegades un cotxe para. Quin dels dos fruits voldrà? Únicament, fer un gir i canviar el sentit de la direcció. Els dos es queden despagats.

Alguns dies en tornar sols està la xica i no sé si el venedor s'ha desfet de tota la mercaderia o no vol romandre sota el rigorós sol del migdia. Pareix que situar-se en eixa corba és un negoci rendible en vista de què a mesura que s'acosta l'estiu, proliferen les xiques en la carretera. Una espera a l'entrada d'una urbanització fantasma, asseguda sobre un tamboret de plàstic, d'eixos que els xiquets fan servir per a poder arribar a la pica, i s'amaga del sol amb un paraigua de Frozen. Elsa i Olaf se'n riuen, no sé ben bé de què o de qui,  si de la situació grotesca o dels conductors que hi passen. Una altra xica espera al costat d'una botiga de lloguer de cotxes abandonada, en un sofà entapissat de ronya, llàgrimes i suor i mira fastiguejada la vida de fantasia que conegudes seues aboquen a les xarxes socials. Cada dia passen centenars de conductor per davant i fan els ulls grossos, hi veuen sols una mercaderia mal exhibida. És el sistema.Hi ha una demanda, ha d'haver-hi una oferta. Això diuen.

Cap a mitjan juny la temporada de cireres acaba i el venedor ja no hi baixarà més. Les xiques poden estar ara ben amples. D'altres negocis pareix que no tenen un final.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL