AMSTERDAM VI

Les guies venen l’espectacular lluminositat que travessa els finestrals de la Oude Kerk o Església Vella d’Amsterdam com un espectacle digne de ser contemplat en aquelles terres on la llum es fa de pregar. Jo en canvi vaig trobar una atmosfera rogenca que em feia davallar a l’avern.  No estava vivint cap situació paranormal, és que l’església, també espai d’art, formava part d’una performance artística que volia simbolitzar la Passió de Crist i llavors tots els finestrals havien sigut coberts amb una espècie de paper de xarol roig. En acostumant-se’m els ulls a la penombra rogenca, la visita es féu més agradable tot i que no vaig poder llegir els motius que havien empentat l’artista a fer tot allò, clar, que era un text a lletra onze sobre paper de diari no era agradós de llegir.

Esta velada crítica a l’art contemporani em permet de fer una introducció a l’edifici més antic d’Amsterdam, l’antiga basílica de Sant Nicolau, coneguda hui amb el nom de Oude Kerk.  Un poc abans que Amsterdam apareguera en la història, ja hi havia una xicoteta capella de fusta sobre els argilencs bancs que havia format el riu Amstel. De la marjal laberíntica que era la ciutat en aquell temps, els seus habitadors havien buscat l’espai més estable possible. El temple depenia d’una parròquia situada molt més al sud, a uns vora deu quilòmetres en una població dels afores d’Amsterdam que hui es coneix com a Oude Kerk aan de Amstel. Este poble de 8000 habitants fou en el seu temps la mare d’Amsterdam de què partirien els colonitzadors de l’aiguamoll. 

A principis del segle XIV el llogaret d’Amsterdam havia crescut prou com perquè el bisbe d’Utrecht decidira crear una parròquia independent. L’església fou dedicada a Sant Nicolau, patró dels mariners, fet que marcaria la vocació marinera de la ciutat. Recordarà el viatger que per aquell temps el port de la ciutat estava a la plaça Dam, no gaire lluny de l’església. Al seu voltant s’arreplegaven els mariners i l’església esdevingué llavors un centre de reunió social per a estos, on tancaven negocis, parlaven de la mar i reparaven les seues xarxes. El 1345 tingué lloc el miracle d’Amsterdam de què parlàvem en l’entrada anterior i d’aquell temps ençà l’església dels mariners també esdevingué un centre de pelegrinatge que contribuí a animar la vida social del temple. 

L’església és un edifici d’estil gòtic, però al contrari de les seues homòlogues europees, caracteritzades per la seua alçada i monumentalitat, l’Oude Kerk és una església modesta, car és assentada sobre un sòl marjalenc que amenaçava d’enfonsar-se en cas de  posar-li molt de pes damunt. A fi d’alleugerir-lo, es substituïren les voltes de pedra per unes altres de fusta, de fet podrà contemplar la volta de fusta més gran que es conserva en Europa de l’Edat Mitjana. Grans bigues de fusta ajuden a sostenir el pes del sostre. Els finestrals gòtics són més amples que llargs per l’alçada de l’edifici. Finalment es va compensar la dificultat de l’altura tot fent un edifici ample, de més de 3000 metres quadrats. La planta sense diferències entre les seues tres naus és del tipus anomenat Hallenkirche o Església de saló que a casa trobem repetit en la Llotja de la Seda.

En el segle XV la Oude Kerk s’havia quedat massa menuda per a la població creixent de la ciutat i llavors es va decidir construir una de nova en la mateixa plaça Dam, la Nieuwe Kerk.  En eixe mateix segle dos incendis assolaren pràcticament la ciutat i als dos va sobreviure l’església però el 1566 una turba de gent hi entrà i destruí totes les imatges i figures que decoraven murs i sostres. Aquests brots iconoclastes anomenats Beeldenstorm  foren freqüents a l’Europa protestant durant les guerres amb les autoritats catòliques hispàniques. Tot s’havia iniciat el 10 d’agost de 1566 coincidint amb la festa de Sant Llorenç, sant a qui Felip II li tenia molta devoció, aleshores una multitud entrà en l’església de la població flamenca de Steenvoorde (hui en França) i incendià les imatges. Ràpidament s’estengué l’onada per tots els Països Baixos.

Vint anys després el 26 de maig de 1678 tingué lloc l’Alteració o Alteratie. En aquell moment el govern catòlic de la ciutat fou deposat i substituït per un consell majoritàriament calvinista, malgrat que en principi Amsterdam no s’havia pronunciat en contra del rei Felip. Tots els edificis catòlics foren expropiats i reconvertits al culte protestant o venuts. El culte calvinista estava en contra de les manifestacions populars lligades al cristianisme com les processons, també estava en contra de l’adoració d’imatges o la rica decoració dels temples, en fi tot allò que apartava els creients de l’essència del Cristianisme. A més a més els temples protestants no tenen eixa càrrega sacra dels catòlics, és a dir, que per això no és estrany observar una església que siga al mateix temps una biblioteca, un espai d’arts o una sala de reunions perquè tot forma part de la comunitat cristiana. D’esta manera la Oude Kerk també fou utilitzada com a mercat i com a hostatgeria per a rodamons. Amb tot, l’església anà quedant en l’oblit i als anys 50 del segle XX amenaçava amb la ruïna imminent i s’hagué de fer una restauració d’urgència, fet que va permetre recuperar i traure a la llum la rica decoració de les voltes que s’havia salvat de la Beldeestorm quatre-cents anys abans.

Hui la Oude Kerk continua sent un temple calvinista però ho compagina amb altres activitats com exposicions artístiques. També se celebra des del 1345 la processó del Corpus o del Silenci, pot ser una de les poques manifestacions catòliques que han perviscut. Però el fet que més sorprendrà el viatger és comprovar com l’Oude Kerk es troba al bell mig del Barri Roig, envoltada per aparadors amb xiques a mig vestir. Per a uns, una falta de respecte, per a d’altres, una mostra de la tolerància holandesa, d’altres filosofaran sobre l’església i el pecat i encara d’altres se’n riuran d’esta barreja de profanitat i sacralitat que converteix Amsterdam en una ciutat de contrastos.