APRENDRE ÀRAB DES DE CASA (XII): PLANTES
Els mots de hui tenen en comú el fet de ser plantes.
Ababol, planta de flors de colors vius que creix vora dels camins i sembrats, així és coneix a la franja de Ponent i del Vinalopó la rosella. És una flor estesa per gairebé tot el món i de les seues flors se'n fa l'opi. Prové de l'àrab حببور (habbabawr) en què hab-vol dir llavors i -babawr és una adaptació del llatí papaver, nom d'aquesta flor. Un altre terme per a anomenar aquesta flor en àrab és خشخاش (khaixkhaix) d'on ve el nostre cascall, nom per a una varietat de rosella de flors morades o blaves. En aquest cas és un terme pres del persa i aquest del sànscrit.
Alfals o alfàs, planta lleguminosa i farratgera que tradicionalment s'ha emprat per a l'alimentació del bestiar, originària de Pèrsia però que es troba al voltant de la Mediterrània i també per altres llocs com Amèrica del Nord i la vall de la Plata. Segons Coromines prové de l'àrab فصفصة (fasfasa) i en última instància de l'avèstic aspa-asa, literalment "menjar de cavall". La primera part "aspa" està emparentada amb el grec "hippos" que ens dóna derivats com hipòdrom o hipopòtam i el llatí "equus" que ens dóna equitació, égua o equí. La segona part "asa" està emparentada amb l'anglés "eat" o l'alemany "essen" i amb el llatí "edere" que dóna paraules com comestible i esca.
Un alfalsar és un camp sembrat d'alfals, un alfalser és aquell que ven alfals i una alfalsera, el lloc on es guarda l'alfals.
No s'ha de confondre amb el topònim Alfàs que és un arabisme que significa "camp sembrat".
Argilaga, arbust espinós de flor groga, pronunciat també angilaga o angelaga. Tot i que la forma argelaga prové de l'àrab andalusí جولق (jawlaqa) segons Federico Corriente però no hi ha consens sobre el seu origen últim, Coromines s'inclina per una adaptació d'un mot preromà mentre que d'altres fins i tot proposen que argelaga és una adaptació andalusina del terme llatí ulex.
Atzavara, també dita pitera, és una planta d'origen americà amb fulles carnoses i perennes, de flors groguenques i una llarga tija que pot assolir una gran alçada. La construcció de xalets amb els seus jardins ha contribuït a la seua expansió pel litoral mediterrani. En Mèxic aquestes plantes s'empren per a obtindre begudes destil·lades com el mescal o el tequila. Del seu suc també s'elabora l'àloe. Prové de l'àrab الصبار (as-sabara) que és un mot genèric per a referir-se als cactus. En castellà tot i haver-se popularitzat el terme pitera conserva l'arabisme acibara o alcibara en Múrcia i en Andalusia i azabara en Castella. Del mateix mot se'n deriva el terme asséver, el suc d'aquesta planta, però desplaçat pel modern àloe.
Gesmil, gessamí o llessamil: arbust de flors blanques i oloroses, de l'àrab يَسْمِين (iasmin) i aquest del persa یاسمن (iasaman). És una espècie originària del sud-est asiàtic, escampada segurament pels àrabs, als quals agradava cultivar-la en els seus jardins pel seu aroma. Federico Corriente opina que la forma llessamil és més genuïna per ser resultat de al-iasmin mentre que la forma gessamí provindria de l'italià. Gesmiler és la planta del gesmil.
Nenúfar, planta aquàtica que creix en llacs, llacunes i basses. Prové de l'àrab النيلوفر (nilufar) i del persa i en última instància del sànscrit नीलोत्पल (nilotpala), "lotus blau". És un terme que es coneix des de l'Edat Mitjana però que es popularitzà a través dels textos botànics.
Ababol, planta de flors de colors vius que creix vora dels camins i sembrats, així és coneix a la franja de Ponent i del Vinalopó la rosella. És una flor estesa per gairebé tot el món i de les seues flors se'n fa l'opi. Prové de l'àrab حببور (habbabawr) en què hab-vol dir llavors i -babawr és una adaptació del llatí papaver, nom d'aquesta flor. Un altre terme per a anomenar aquesta flor en àrab és خشخاش (khaixkhaix) d'on ve el nostre cascall, nom per a una varietat de rosella de flors morades o blaves. En aquest cas és un terme pres del persa i aquest del sànscrit.
Alfals o alfàs, planta lleguminosa i farratgera que tradicionalment s'ha emprat per a l'alimentació del bestiar, originària de Pèrsia però que es troba al voltant de la Mediterrània i també per altres llocs com Amèrica del Nord i la vall de la Plata. Segons Coromines prové de l'àrab فصفصة (fasfasa) i en última instància de l'avèstic aspa-asa, literalment "menjar de cavall". La primera part "aspa" està emparentada amb el grec "hippos" que ens dóna derivats com hipòdrom o hipopòtam i el llatí "equus" que ens dóna equitació, égua o equí. La segona part "asa" està emparentada amb l'anglés "eat" o l'alemany "essen" i amb el llatí "edere" que dóna paraules com comestible i esca.
Un alfalsar és un camp sembrat d'alfals, un alfalser és aquell que ven alfals i una alfalsera, el lloc on es guarda l'alfals.
No s'ha de confondre amb el topònim Alfàs que és un arabisme que significa "camp sembrat".
Argilaga, arbust espinós de flor groga, pronunciat també angilaga o angelaga. Tot i que la forma argelaga prové de l'àrab andalusí جولق (jawlaqa) segons Federico Corriente però no hi ha consens sobre el seu origen últim, Coromines s'inclina per una adaptació d'un mot preromà mentre que d'altres fins i tot proposen que argelaga és una adaptació andalusina del terme llatí ulex.
Atzavara, també dita pitera, és una planta d'origen americà amb fulles carnoses i perennes, de flors groguenques i una llarga tija que pot assolir una gran alçada. La construcció de xalets amb els seus jardins ha contribuït a la seua expansió pel litoral mediterrani. En Mèxic aquestes plantes s'empren per a obtindre begudes destil·lades com el mescal o el tequila. Del seu suc també s'elabora l'àloe. Prové de l'àrab الصبار (as-sabara) que és un mot genèric per a referir-se als cactus. En castellà tot i haver-se popularitzat el terme pitera conserva l'arabisme acibara o alcibara en Múrcia i en Andalusia i azabara en Castella. Del mateix mot se'n deriva el terme asséver, el suc d'aquesta planta, però desplaçat pel modern àloe.
Gesmil, gessamí o llessamil: arbust de flors blanques i oloroses, de l'àrab يَسْمِين (iasmin) i aquest del persa یاسمن (iasaman). És una espècie originària del sud-est asiàtic, escampada segurament pels àrabs, als quals agradava cultivar-la en els seus jardins pel seu aroma. Federico Corriente opina que la forma llessamil és més genuïna per ser resultat de al-iasmin mentre que la forma gessamí provindria de l'italià. Gesmiler és la planta del gesmil.
Nenúfar, planta aquàtica que creix en llacs, llacunes i basses. Prové de l'àrab النيلوفر (nilufar) i del persa i en última instància del sànscrit नीलोत्पल (nilotpala), "lotus blau". És un terme que es coneix des de l'Edat Mitjana però que es popularitzà a través dels textos botànics.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada