La felicitat polièdrica

 Ja he arreplegat les dades que volia amb aquella redacció que m'escrigueren sobre la felicitat. La felicitat té moltes cares, o millor dit la infelicitat perquè m'han definit millor que és aquesta que no la felicitat. A més, amb unes definicions que hagueren trencat l'ànima de Sòcrates, ja que la felicitat no és, la felicitat o infelicitat és quan. No és una idea, és la seua representació.

Bé, així doncs la infelicitat és "quan no puc fer tot el temps allò que m'agrada"- l'hedonisme; "soc infeliç perquè no puc controlar-ho tot"- la impotència; "no soc feliç perquè m'esforce i no m'ix res bé"- la frustració; "sent tristesa de pensar que els meus familiars no hi seran sempre"- la dependència emocional; "no soc feliç perquè no tinc amics"- la solitud; "no m'agrada que em diguen tot el dia que he de fer i no m'expliquen per què"- la incomprensió; "ara no soc feliç perquè la meua iaia fa poc que ha mort i és la primera vegada que experimente una cosa així"- el coneixement. Els set pecats de l'era moderna. 

I pel costat contrari la felicitat és quan es marquen gols, quan trauen bones notes, quan poden sentir música i ballar, quan estan amb els amics, quan són vacances, quan poden estar ociosos, quan els familiars es duen bé...estan entrant en l'adolescència i comencen a participar-ne de tota eixa plètora de sentiments que ens acompanyen ja per a la resta de la nostra vida. Tant de bo poder ensenyar filosofia de ben menuts i que començaren a veure les diferents perspectives al món i a la societat i que eixos sentiments són més que compartits.