De la carta al whatsapp
Esta setmana havia d'explicar en classe la carta com a tipus de text i em pareixia un anacronisme perquè jo no recorde haver enviat mai una carta, com a molt una postal. Els meus pares sí que n'enviaven des de França, però en algun moment entre els 80 i els 90 la carta va morir i va quedar reduïda a la publicitat postal, els rebuts del banc i els requeriments d'hisenda o de tràfic. Tinc un amic amb qui de tant en tant m'intercanvie postals, però tot el procediment em fa tanta gossera: anar a correus a comprar segells, després caduquen i ja no els pots fer servir, a saber on he deixat la seua adreça postal, etc. Hui en dia les xarxes socials i els serveis de missatgeria instantània han substituït la carta. Ens escrivim més, però no tenim res a dir-nos. Gràcies a les xarxes sabem tot sobre persones de les quals en un temps anterior no haguérem tornat a saber res més i tampoc haguera passat res. Hui sabem qui es casa, qui té fills, qui ha estat de creuer o qui va tots e...