CAMÍ DE SANT JAUME

 Fa temps que volia parlar del darrer viatge. Vaig fer un tros del Camí de Sant Jaume, des de Roncesvalls fins a Logronyo i la veritat que des de fa molts anys que n'anava darrere, però mai trobava companyia i per fi ho he complit. També he estat per primera volta en Navarra i en La Rioja, que no les coneixia. Tot i que honestament, de La Rioja sols vaig vore la ciutat de Logronyo per unes hores. Hi vaig anar amb un amic i malgrat que al principi ens va costar fer-nos l'un a l'altre, al final l'experiència va ser positiva, això sí, també molt cansada.

Férem 139 quilòmetres caminats en 6 etapes des de Roncesvalls fins a la capital de La Rioja, és a dir: Zubiri, Pamplona, Puente la Reina, Lizarra-Estella, Los Arcos i Logronyo. La capital navarresa marcà el punt d’inflexió, o millor dit la Serra d’Erreniega que se situa al sud de la ciutat. Al nord d’aquesta, el paisatge dominant era el bosc caducifoli, els rius i el verd; al sud d’aquesta predominaven els sembrats de gra amb algun de vinya prop de La Rioja, i els quilòmetres i quilòmetres de paisatge pla i desèrtic. Això em va sorprendre perquè tenia a Navarra per més muntanyenca, però alhora aquest paisatge tan pla i obert explica també el grau de penetració del castellà i la substitució lingüística. Per cert, malgrat que tot apareix escrit en bilingüe, sols vaig sentir parlar euskera una parella de conductors de camions en un bar de Puente la Reina.

El pitjor de tot sens dubte fou l'arribada i la tornada. Agarràrem un autobús nocturn que feia la ruta València-Bilbao i pensàvem que podríem dormir en el viatge, però la calor, les carassetes, l’espai estret i els ronquits d’altres viatgers ho feren impossible. A més arribàrem a Pamplona a les 4.30 del matí i acabàrem per buscar una pensió on poder dormir unes hores.

Millor vaig dur el tema de dormir en albergs i habitacions compartides. La darrera experiència en Milà no em va agradar i vaig decidir que no ho repetiria, però a la fi arribàvem tan cansats que tot feia igual, a més a més trobaves a la gent que anaves coneixent pel camí. Tot el camí vam anar trobant-nos les mateixes persones, molts valencians i catalans, gairebé se sentia més parlar valencià, francés o italià que castellà. I els darrers deu quilòmetres des de Viana fins a Logronyo ja ens férem un grup de caminants i el trajecte es feu més lleuger. De fet arribàrem a Logronyo i se’ns oblidà visitar la catedral i obtindre l’últim segell, un d’aquests viatgers ens colà en la seua habitació perquè ens poguérem dutxar, ja que eixa mateixa nit tornàvem a casa, i després cerveses, dinar, migdiada en un parc, més cerveses, sopar i a l’autobús.

Fallà el vessant cultural perquè no vaig visitar totes les esglésies ni totes les ermites ni tots els museus ni tots els castells que volia, però amb etapes d’entre 25 i 30 quilòmetres diaris, qualsevol desviació d’un o dos quilòmetres esdevé massa. També és cert que hauria d’haver fet etapes més breus. Pot ser quan el mamprenga el viatge, ho faré així, però llavors esdevindrà etern haver de travessar tot l’altiplà de Castella-i-Lleó!